“I Partake the Common Feeling”: Helen Maria Williams’ Political Writings on The French Revolution (1790-1827)
L'escriptora britànica Helen Maria Williams (1761-1827) viatjà a França el juliol del 1790 per participar en les celebracions del primer aniversari de la Revolució Francesa. En una època en la qual era considerat inapropiat que les dones participessin en la política, Williams va dedicar el grui...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671622 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671622 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura Literature Revolució francesa Revolución francesa French revolution Segle divuit Siglo dieciocho Eighteenth century Ciències Humanes 8 |
| Sumario: | L'escriptora britànica Helen Maria Williams (1761-1827) viatjà a França el juliol del 1790 per participar en les celebracions del primer aniversari de la Revolució Francesa. En una època en la qual era considerat inapropiat que les dones participessin en la política, Williams va dedicar el gruix de la seva carrera a escriure cròniques sobre els esdeveniments que va presenciar a la França revolucionaria. Els seus escrits sobre la Revolució han estat estudiats tradicionalment de manera aïllada de la seva obra, o amb les seves produccions prèvies i recepció. Per aquesta raó aquesta tesi ofereix un estudi complet centrat exclusivament en l'anàlisi de Williams sobre els esdeveniments de la revolució. Escrivint a finals del segle divuit, Williams va ser influenciada per la literatura de la sensibilitat. Tanmateix, ella es desmarca del gir individualista que aquesta tradició literària va començar a adquirir durant les últimes dècades del segle. En les cròniques, la compassió es troba al nucli de l'acció política, ja que Williams encoratja a les persones a participar en els esdeveniments polítics pensant en el canvi col·lectiu i no només per alleugerir el patiment en l'àmbit individual. Williams entén la política com un esforç col·lectiu i, per tant, no concep un futur en el qual el destí de les nacions està únicament en mans dels líders polítics. Per ella, és possible participar en la política a través de petites accions quotidianes, el qual es convertí en un dels temes que ella explora en la seva obra. A més a més, Williams no considera la divisió entre el que és públic i el que és privat com quelcom rígid i estable, sinó que es fixa molt en com les decisions polítiques afecten la vida diària de les persones. Tot i que aquesta manera d'entendre la política ha estat considerada domèstica per autores com Mellor (1992: 64) o Ducklin (2010: 79), aquesta tesi demostra que Williams no se centra exclusivament en l'àmbit de la llar. Per referir-se als assumptes individuals, Williams centra la seva atenció en els espais públics com les presons, els salons, els carrers i el camp de batalla. Després d'establir-se de manera permanent a França el 1792, Williams va passar a ocupar un lloc únic en comparació amb altres autors britànics del seu temps que participaven en els debats sobre la revolució, com Burke o Wollstonecraft. És per aquest motiu que Williams apel·la al discurs revolucionari en lloc de basar-se en una posició nacionalista a l'hora de reivindicar l'emancipació de la societat. |
|---|