Sostenibilidad y ambiente urbano: análisis de datos para la cuantificación de los impactos de la vegetación integrada en edificios
El creixement urbà, impulsat per l'expansió econòmica, ha generat reptes com l'escassetat de recursos, l'alta demanda energètica i la contaminació. El sector de la construcció és un gran contribuent a aquest problema, ja que és responsable del 37% de les emissions de CO2. Per a mitiga...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/469657 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10803/696752 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Sostenibilitat Ciutats Cobertes verdes Sostenibilidad Ciudades Cubierta verde Sustainability Cities Green roof Economia Aplicada 332 |
| Sumario: | El creixement urbà, impulsat per l'expansió econòmica, ha generat reptes com l'escassetat de recursos, l'alta demanda energètica i la contaminació. El sector de la construcció és un gran contribuent a aquest problema, ja que és responsable del 37% de les emissions de CO2. Per a mitigar aquests efectes, les solucions basades en la natura, com la vegetació integrada en els edificis, es presenten com una eina per a proveir serveis ecosistèmics i generar beneficis ambientals i socials essencials per a les ciutats. Els sistemes de vegetació integrada en edificis, com les cobertes i façanes verdes, ofereixen múltiples beneficis per a l'entorn urbà. Ajuden a reduir la temperatura ambiental, combatent l'efecte d'illa de calor, i contribueixen a la gestió d'aigües pluvials, com també a l’esmortiment dels alts nivells acústics. També capturen CO2 i, en alguns casos, permeten la producció de cultius locals (horticultura). Tot i els seus avantatges, la seva adopció es veu limitada per barreres econòmiques i la falta de coneixement sobre el seu manteniment i ús. Sovint, la seva implementació es redueix a un propòsit purament estètic, desaprofitant el gran potencial dels seus serveis ecosistèmics. La falta de coneixement dels beneficis que aporta la vegetació integrada en edificis ha tingut el seu origen en la manca d'indicadors i mètriques que permetin quantificar de forma objectiva els seus avantatges. A més, s'ha determinat una manca de metodologies per a la gestió i recopilació de dades, i una falta de valoració econòmica dels seus beneficis. Això impedeix que les persones que prenen decisions a nivell tècnic i polític i els inversors puguin aprofitar i monetitzar el potencial d'aquestes infraestructures verdes a les ciutats. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi ha estat construir una proposta d'avaluació d'impactes de les infraestructures verdes integrades en edificis basada en dades, que permeti quantificar els beneficis sostenibles en entorns urbans. Per a això s’ha creat una llista de mètriques i indicadors representatius d'aquests impactes, i s’ha desenvolupat una metodologia d'avaluació i captura de dades, on finalment s’ha desenvolupat un model d'anàlisi de dades per a la quantificació dels mateixos. A través de l'anàlisi dels diferents marcs de treball acceptats i dels diferents processos de certificació d'edificis sostenibles s’ha aconseguit un conjunt d'indicadors que quantifiquen els beneficis de les infraestructures verdes integrades en edificis, indicant les unitats de mesura i la possibilitat d'utilitzar tecnologies per a mesurar-los. A més a més, s’ha realitzat un anàlisi d'aquests indicadors en sistemes d'acreditació de sostenibilitat en edificis, per a quantificar la seva aportació dins aquests processos. A través d'un procés metodològic, s’han obtingut dades d’un projecte que integra cobertes verdes a Barcelona, on es van realitzar anàlisis de cost-benefici i també de la correlació estadística entre diferents variables per a representar aquests impactes. Finalment la disminució del CO2 es va valorar usant el preu social del carboni per al càlcul de la seva viabilitat econòmica, considerant diferents escenaris de subsidis. Els resultats obtinguts han permès sintetitzar una llista d'indicadors d'impactes, mesurar la seva aportació i construir una proposta d'anàlisi i valoració a partir de les dades, reflectint l'aportació que les infraestructures verdes ofereixen a l'entorn urbà i a la sostenibilitat en les ciutats. |
|---|