El ajuste a la discapacidad como espacio-tiempo liminal

Aquesta tesi doctoral està formada per un compendi d'articles publicats que busquen integrar les teories de la liminalitat amb els Estudis Crítics de la Discapacitat interseccionals. L'objectiu de la investigació és analitzar els ajustos i desajustos corporals-subjectius, espacials i tempo...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Sanmiquel-Molinero, Laura|||0000-0001-7879-7847
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2023
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:293021
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/293021
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Discapacitat
Disability
Discapacidad
Liminalitat
Liminality
Liminalidad
Ajustament
Adjustment
Ajuste
Ciències Socials
159.9
Descrição
Resumo:Aquesta tesi doctoral està formada per un compendi d'articles publicats que busquen integrar les teories de la liminalitat amb els Estudis Crítics de la Discapacitat interseccionals. L'objectiu de la investigació és analitzar els ajustos i desajustos corporals-subjectius, espacials i temporals involucrats en la producció d'un cos-subjecte discapacitat. Per fer-ho, s'ha dut a terme un estudi narratiu-etnogràfic sobre el procés d'hospitalització i transició a la comunitat de persones que recentment han adquirit una lesió medul·lar. L'estudi ha consistit en la realització d'una etnografia focalitzada en un hospital de neurorehabilitació de referència, que va incloure entrevistes i observacions tant amb persones amb una lesió medul·lar com amb les professionals que treballen amb elles. A més, s'han realitzat sis Produccions Narratives i sis etnografies d'ombra amb les participants amb una lesió medul·lar. Aquesta investigació extreu les seves conclusions de diverses etapes de treball de camp en les quals s'han emprat diversos enfocaments metodològics. La Part I de la tesi conté els Capítols 1, 2 i 3. Aquests exploren les condicions d'(im)possibilitat per les quals l'ajustament i desajustament han esdevingut els objectes d'aquesta investigació, i com s'han abordat metodològicament. La Part II conté cinc capítols corresponents als cinc articles publicats que componen el compendi. El Capítol 4 presenta el marc teòric proporcionat pels Estudis Crítics de la Discapacitat. El Capítol 5 analitza l'impacte del capacitisme, el discapacitisme, l'hetero/sexisme i l'edatisme en la construcció de cossos-subjectes discapacitats. El Capítol 6 explora els ajustos corporals i subjectius realitzats per les persones amb una lesió medul·lar en el context de la seva hospitalització i retorn a la comunitat, i aprofundeix en el marc teòric proporcionat per les teories de la liminalitat. El Capítol 7 presenta la "Difracció Cronotòpica" com a dispositiu analític per estudiar l'ajustament mitjançant la Metodologia de Produccions Narratives (NPM). El Capítol 8 examina la pandèmia de la COVID-19 com un esdeveniment liminal que va tenir lloc durant el procés d'investigació i va il·luminar dues disrupcions espacio-temporals que es donen a l'hospital i en el retorn a casa per a les persones amb una lesió medul·lar. La Part III conté dos capítols conclusius. El Capítol 9 conclou que aquesta tesi il·lustra que la discapacitat implica un espai-temps de liminalitat permanent, alhora que desafia la idea que la discapacitat implica la completa desaparició d'altres eixos de diferenciació social (com el gènere, l'edat o la classe) i la submissió total del subjecte discapacitat que travessa el ritus de pas. Per contra, destaca la naturalesa liminal (ambivalent i paradoxal) dels ajustos i desajustos corporals-subjectius, espacials i temporals experimentats pel cos-subjecte amb discapacitat. El Capítol 10 suggereix futures línies de recerca, com l'estudi de la sexualitat i la problematització de l'"esperança" en el context hospitalari. La Part IV inclou les Produccions Narratives construïdes amb sis participants. Finalment, després de les referències, la tesi inclou dos annexos que pretenen connectar la investigació amb el món extra-acadèmic.