LAS MIGRAS
Aquesta recerca és una anti-genealogia basada en els relats de 20 activistes feministes descoloniales i antiracista de Abya Yala migrades a Barcelona. Aquesta tesi va buscar analitzar críticament les pràctiques polítiques i sentipensars del coneixement contra-hagemónic, situat i vivencial sobre l�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311834 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/311834 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Feminisme decolonial Decolonial feminism Feminismo descolonial Activisme Activism Activismo Antirracisme Anti-racism Antirracismo Ciències Socials |
| Resumo: | Aquesta recerca és una anti-genealogia basada en els relats de 20 activistes feministes descoloniales i antiracista de Abya Yala migrades a Barcelona. Aquesta tesi va buscar analitzar críticament les pràctiques polítiques i sentipensars del coneixement contra-hagemónic, situat i vivencial sobre l'activisme feminista, descolonial i antiracista de les Migres. Per a abordar aquest objectiu, es van utilitzar elements de l'anàlisi crítica del discurs feministes descolonial i de l'autoetnografia feministes. La tesi està dividida en tres apartats de resultats, el primer guarda relació amb els el sorgiment i enfortiment del feminisme descolonial de Abya Yala a Barcelona, el segon amb un abordatge de les experiències dels últims 5 anys de les Migres dins del moviment feministes i de l'antiracista en barcelona, i finalment, una autoetnografia del desacord que abasta la meva pròpia experiència com una de les Migres. D'aquests coneixements vivencials d'aquestes activistes sorgeixen diverses reflexions entorn del lloc que ocupa la perspectiva antiracista i anticolonial dins i fora del moviment feminista, s'instal·la un anomenat al reconeixement, no sols d'una història colonial i les seves respectives responsabilitats simbòlic-històriques, sinó també, i sobretot, de l'existència actual d'una matriu colonial que continua operant biopolíticamente sobre les nostres ments, cossos i esperits, i la rellevància de continuar socialitzant en conjunt aquest tipus de coneixements crítics amb l'ordre hegemònic. Asi també, s'aborda una crítica a la política d'identitat i les conseqüències que ha portat per als moviments socials de Barcelona en l'actualitat. |
|---|