Las obras de misericordia. Literatura pastoral y prácticas sociales en la Castilla del Renacimiento
Aquesta tesi doctoral té per objectiu estudiar la concepció cristiana de les obres de misericòrdia a través de la literatura pastoral castellana entre el 1500 i el 1565. Entenem el discurs pastoral no només com a reflex d'una doctrina preexistent, sinó com a instrument que genera actituds, conv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:299810 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/299810 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Obres de misericòrdia Works of mercy Obras de misericordia Literatura pastoral Pastoral literature Renaixement Renaissance Renacimiento Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral té per objectiu estudiar la concepció cristiana de les obres de misericòrdia a través de la literatura pastoral castellana entre el 1500 i el 1565. Entenem el discurs pastoral no només com a reflex d'una doctrina preexistent, sinó com a instrument que genera actituds, conviccions, relats i formes dintercanvi social. Per això permet analitzar de manera privilegiada la construcció de la idea moderna de misericòrdia i els seus instruments de disseminació. El concepte, elaborat a l'època medieval a partir de Mateu 25, 36-41 i inclòs entre els elements bàsics de la doctrina cristiana, va ajudar a conformar la moral dels fidels, així com moltes dinàmiques econòmiques i socials. Convertit en la clau per a la salvació de les ànimes al Judici Final, es va erigir com un dels elements fonamentals de l'acció pastoral. Al segle XVI, el desenvolupament de la teologia protestant i de la doctrina de la justificació per la fe va posar en dubte el valor de les obres en part de la Cristiandat. A partir de la integració de diferents perspectives, aquest treball pretén, en primer lloc, formular aquesta doctrina sobre la misericòrdia i les seves obres difosa a través de literatura en llengua vulgar a Castella, així com els relats i ficcions teològiques que hi estan associats, que després la Reforma protestant es van reivindicar amb més vitalitat. Per això, hem utilitzat un corpus de cartilles, doctrines cristianes i confessionals, així com el Tractado muy útile de misericordia (1530) de Pero Gonçalez, un tractat dedicat exclusivament a aquesta part de la doctrina. En segon lloc, aquesta investigació proposa l'anàlisi d'aquesta doctrina a la pràctica social al Quinientos. D'una banda, a partir de la gestió de la pobresa de la Llei Tavera de 1540, així com dels parers de Diumenge de Soto i Juan de Robles, tots dos de 1545, sobre aquesta norma. En aquest "debat sobre els pobres" de la primera meitat del segle XVI, estudiat per la historiografia, examinem el pensament del franciscà Gabriel de Toro inclòs en el seu Thesoro de misericordia (1548), un tractat sobre la virtut de la misericòrdia inserit al context literari del pauperisme. D'altra banda, hem estudiat el vessant pràctic de la misericòrdia a partir d'institucions dedicades a la beneficència, com ho van ser les arques d'almoina i misericòrdia i, especialment, les confraries i germandats. Aquestes darreres recollien als seus documents fundacionals la teologia de les obres de misericòrdia que, en última estada, justificaven el seu origen. Després d'analitzar més d'un centenar d'estatuts de confraries castellanes al llarg del segle XVI, podem concloure el pes que aquestes obres tenien entre les regles que havien de guardar els confrares. |
|---|