El procedimiento administrativo de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas
El present treball té per objecte l'estudi del procediment administratiu de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques a partir del nou estatut que li proporciona la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. Si b...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/70965 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669650 http://hdl.handle.net/10459.1/70965 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Procediment administratiu Responsabilitat patrimonial Procedimiento administrativo Responsabilidad patrimonial Administrative procedure Patrimonial liability Dret Administratiu 342 |
| Sumario: | El present treball té per objecte l'estudi del procediment administratiu de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques a partir del nou estatut que li proporciona la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. Si bé sembla que la nova llei atribueix a aquest procediment una posició qualificada, molts són els indicadors que ens suggereixen que la regulació o la seva aplicació no és del tot satisfactòria. Per aquesta raó, la tesi parteix de l'anàlisi detallat de la seva configuració actual per acabar proposant algunes solucions d'un abast molt més profund sobre la manera de comprendre el procediment administratiu de responsabilitat patrimonial. Una de les idees entorn de la qual es mou el procediment és que la institució relativa a la responsabilitat patrimonial és netament versàtil, nota que, per extensió, acaba reflectint en el seu procediment. La diversitat de la seva composició fa tremolar els fonaments de la seva caracterització com especialitat del procediment comú. No només això, sinó que es proposa un canvi cultural quant a la tramitació dels procediments complexos, com el que és objecte d'estudi, potenciant la figura de l'òrgan instructor des de la comprensió que una millora en la tramitació farà millor a la pròpia institució de la responsabilitat patrimonial. Una millora, aquesta, que no arribarà a partir de canvis singulars, sinó que arribarà a partir de la conjunció d'un cúmul de factors. |
|---|