The political ecology of marine finfish aquaculture in europe
L'aqüicultura és el subsector productiu agroalimentari amb més creixement des dels anys setanta. El seu percentatge en la producció alimentària marina ha crescut de manera ininterrompuda. En un context de captures decreixents i estocs pesquers en risc, l'aqüicultura ha estat proposada com...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2017 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | English |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:187692 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/187692 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Aqüicultura marina Política ambiental |
| Summary: | L'aqüicultura és el subsector productiu agroalimentari amb més creixement des dels anys setanta. El seu percentatge en la producció alimentària marina ha crescut de manera ininterrompuda. En un context de captures decreixents i estocs pesquers en risc, l'aqüicultura ha estat proposada com la solució a la creixent demanda de productes pesquers. Aquesta tendència ha transformat les pràctiques de producció marina, passant de la pesca a la granja, alhora que ha ofert noves fronteres per a l'entrada del capital a través del desenvolupament d'inversions i d'innovacions sociotecnològiques. Aquesta tesi tracta de contribuir a la millor comprensió d'aquesta transformació i de les relacions socials i ecològiques desiguals produïdes. Es centra en el cas europeu, i planteja la pregunta de com i per què l'aqüicultura transforma les relacions de producció en l'àmbit marí i la seva governança. S'han fet servir diverses metodologies qualitatives, en el marc de l'ecologia política, i s'han abordat tres objectius: (i) analitzar els discursos europeus aqüícoles i identificar de quina manera es relacionen amb els processos de confinament i mercantilització del medi marí; (ii) identificar els conflictes socioambientals relacionats amb les granges aqüícoles a Europa des de la perspectiva de la justícia ambiental; i (iii) explorar l'expansió geogràfica, espacial i taxonòmica de les fronteres extractives associades a l'aqüicultura marina intensiva. Els resultats de la investigació suggereixen que l'aqüicultura de peixos marins condiciona i transforma els espais i les relacions productives marines a través de l'expansió contínua del capital, l'extensió a noves fronteres extractives i el confinament de béns comuns. Un procés que és facilitat pels discursos dominants com ara l'imperatiu del creixement. A través de la recerca de vies per a una major acumulació de capital, la transformació de la pesca cap a l'aqüicultura intensiva marina canvia les relacions socials i ambientals en l'àmbit marí. La reconfiguració resultant de l'accés i el control sobre els comuns marins exclou diversos actors, i això al seu torn genera conflictes socioambientals i demandes de justícia ambiental relacionats amb les granges aqüícoles. La investigació assenyala que aquesta expansió produeix nous règims naturals, espacials i socioeconòmics amb la intenció de superar les crisis d'acumulació del capital vinculades al decreixement dels estocs i captures pesqueres, i es produeix mitjançant el confinament i la mercantilització del medi marí. A través de la investigació realitzada, aquesta tesi contribueix a la literatura d'ecologia política vinculada a l'aqüicultura així com als debats teòrics més amplis associats als confinaments, el canvi agrari i socioambiental i la governança ambiental neoliberal. |
|---|