Influència del prestigi de les llengües en les actituds lingüístiques dels escolars: el cas de Catalunya i l'Aragó catalanòfon

En el treball que exposem vam dur a terme un estudi comparatiu entre escolars de Catalunya i de l'Aragó catalanòfon. Atès que ens trobàvem davant de contextos caracteritzats per una valoració molt diferent de les llengües en presència (català i castellà), l'objectiu de la investigació era...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Huguet, Àngel, Suïls, Jordi
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1997
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/72403
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10459.1/72403
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ensenyament bilingüe
Llengües en contacte
Català
Castellà
Descripción
Sumario:En el treball que exposem vam dur a terme un estudi comparatiu entre escolars de Catalunya i de l'Aragó catalanòfon. Atès que ens trobàvem davant de contextos caracteritzats per una valoració molt diferent de les llengües en presència (català i castellà), l'objectiu de la investigació era contrastar les actituds cap a aquelles llengües per part de cadascun dels grups. L'anàlisi dels resultats va posar en relleu que mentre que els escolars catalans tendien a valorar més positivament la llengua catalana, els de l'Aragó catalanòfon mostraven tendència a valorar més positivament la llengua castellana. Quant a les variables que podien explicar aquestes actituds, la condició lingüística familiar apareixia com a determinant. Així, en relació amb el castellà, a l'àrea de Catalunya estudiada hi havia diferències importants entre castellanoparlants i catalanoparlants; tot i que els primers denotaven actituds molt favorables, els segons també però en una mesura molt més petita. I pel que fa al català, a l'àrea de l'Aragó, els castellanoparlants, encara que igualment mostraven actituds positives envers el català, no ho eren tant com les que mostraven els catalanoparlants. L'explicació d'aquests fenòmens va ser feta tot prenent en consideració el sentit d'amenaça amb què cada llengua pot ser viscuda per part dels grups lingüístics.