Els orígens i l’evolució del Conservatori del Liceu (1837-1967) Una recerca en els seus arxius administratius i acadèmics

L’objectiu d’aquesta tesi és oferir una visió àmplia i descriptiva dels diferents aspectes que es recullen a l’Arxiu Administratiu i Acadèmic del Conservatori del Liceu, i traçar una panoràmica prou clara, àmplia i precisa de la seva història. Tractar de definir i delimitar cronològicament l’activit...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Serrat i Martín, Maria
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/456175
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/456175
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Conservatori del Liceu
Arxiu administratiu
00
78
Descripción
Sumario:L’objectiu d’aquesta tesi és oferir una visió àmplia i descriptiva dels diferents aspectes que es recullen a l’Arxiu Administratiu i Acadèmic del Conservatori del Liceu, i traçar una panoràmica prou clara, àmplia i precisa de la seva història. Tractar de definir i delimitar cronològicament l’activitat del Conservatori del Liceu és un dels reptes sens dubte més encisadors per a tots aquells interessats en la història de la cultura musical catalana. És en aquest context que crida l’atenció que en el seu origen el centre fos de la gent de la Societat Civil de l’època, tot creant un model que s’ha mantingut fins a l’actualitat, en un període en el que els grans Conservatoris europeus van néixer al voltant de les cases reials i les seves Corts i com a iniciativa estatal. El primer conservatori d’Espanya és el Conservatorio de Música María Cristina, que va ser creat per Reial Ordre de 15 de juliol de 1830, en la qual es defineix l’organització dels diferents ensenyaments. Òbviament, seria interessant realitzar un estudi comparatiu entre tots dos conservatoris però resultaria una tasca que aniria molt més enllà del que ens hem plantejat en aquesta tesi doctoral. Després del Conservatori del Liceu, nascut el 1837, es van crear altres centres a la resta de l’Estat espanyol, però tots sota la iniciativa de la pròpia Administració i amb la denominació Conservatorio. En aquest sentit, un dels temes que ha cridat més l’atenció als investigadors especialitzats en l’estudi de la cultura i en general la política catalana del segle XIX ha estat, sens dubte, la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya. Aquesta circumstància serà objecte d’anàlisi: com al llarg dels anys la relació que ha marcat el Conservatori del Liceu no ha estat només amb l’Administració central, sinó també amb la més pròxima, la catalana. La finalitat social, cultural i acadèmica de l’origen del Liceu dóna testimoni de l’excepcionalitat de la documentació objecte d’estudi, ignorada al llarg de la seva història. Un altre dels temes fonamentals per al nostre estudi ha estat la pròpia denominació de “Liceu”, que ha donat la seva marca a les institucions que després es van escindir i que comporta un fet diferenciador de la seva història. En resum, el nostre estudi es proposa, a través de l’estudi del material disponible, fer palesos els següents punts: 1) L’excepcionalitat dels orígens del Conservatori del Liceu que, a diferència de la pràctica totalitat de les institucions anàlogues creades en el mateix període, neix per iniciativa de la societat civil, amb totes les conseqüències que això té. 2) La veritable naturalesa dels objectius buscats amb la construcció del Gran Teatre del Liceu, creat per a donar servei a les activitats formatives del Conservatori. 3) El sorgiment i existència d’una marca “Liceu”, comuna al Conservatori i les entitats derivades de la seva història. 4) L’orientació social que el Conservatori té, des del seu començament, manifestada en el fenomen del mecenatge i la filantropia. 5) La importància decisiva, i no prou reconeguda, del Conservatori com a bressol dels ensenyaments artístics a Catalunya, i no solament musicals, a través de la xarxa d’escoles filials, i del paper del centre en el naixement de l’Institut del Teatre.