Alexandre a les Vides Paral·leles hel·lenístiques de Plutarc
[cat] Aquesta tesi titulada ”Alexandre a les Vides Paral·leles hel·lenístiques de Plutarc” té com objectiu l’anàlisi de la figura històrica, humana i política d’Alexandre segons relata l’autor del s II d C, i a continuació fer el seguiment del seu llegat polític en les set Vides que tenen per protag...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/205760 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/205760 http://hdl.handle.net/10803/689789 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filologia grega Hel·lenisme Historiografia Plutarc, aproximadament 50-aproximadament 120. Vides paral·leles Alexandre, el Gran, 356 aC-323 aC Greek philology Hellenism Historiography |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi titulada ”Alexandre a les Vides Paral·leles hel·lenístiques de Plutarc” té com objectiu l’anàlisi de la figura històrica, humana i política d’Alexandre segons relata l’autor del s II d C, i a continuació fer el seguiment del seu llegat polític en les set Vides que tenen per protagonistes els “grans homes” grecs pertanyents al període històric hel·lenístic. La distància dels fets històrics estudiats, respecte de Plutarc, i la conseqüent dependència de fonts històriques, la majoria avui desaparegudes, així com l’aposta pel gènere literari biogràfic, determinen que el nostre estudi depengui del relat objectiu i subjectiu de l’autor. Tanmateix, hem contrastat la narració de Plutarc sobre Alexandre amb els altres relats d’altres autors de l’antiguïtat, com els grecs Arrià, Diodor de Sicília, i els romans, Quint Curci I Justí. Pel que fa a la resta de Vides hem tingut en compte també altres autors grecs: Polibi, Pausànias, Dionís d’Halicarnàs, Ateneu, i romans: Titus Livi, Tàcit. Tots aquests autors, contrastats amb el relat de Plutarc, han fornit un corpus amb els retrats polítics i humans dels diferents personatges històrics protagonistes de les set Vides hel·lenístiques cronològicament posteriors a Alexandre: Éumenes, Demetri, Pirros, Agis IV, Cleòmenes III, Aratos i Filopemen. Tal com hem assenyalat abans, aquests protagonistes estan contraposats a un també “gran home” romà que complementa el protagonista grec, tant en l’aspecte de valors cívics comuns com en les qualitats i defectes. Val a dir, que com el mateix Plutarc exposa en el pròleg de la Vida d’Alexandre, en els petits detalls vitals ens on hom pot copsar la veritable personalitat relatada. La tria dels protagonistes grecs, volem indicar el possible interès de Plutarc per dibuixar un mosaic de la història grega post clàssica, un cop perduda l’hegemonia de les ciutats, que desemboca en la intervenció romana i l’actual estat de coses, sota l’imperi. És aquest mosaic el que ofereix al seu públic coetani, tant grec com romà: en el cas grec, cerca un enaltiment del temps passat, i la valoració històrica i ètica dels protagonistes; en el cas romà, mostra l’apropament cultural i polític, i tots els valors comuns, que ja defineixen món greco-romà. L’eix narratiu seria el següent: Alexandre, successor de Filip, aplega tota Grècia sota el seu domini; després venen els seus propis successors: primer els tres diàdocs, encara molt propers a Alexandre, exemplifiquen la impossibilitat històrica de mantenir unit el llegat, i adopten un tipus de govern, més cabdillesc que polític, prenent l’aspecte més negatiu d’Alexandre. Aquests polítics estan emparellats amb romans de semblants característiques: Sertori, Marc Antoni i Mari, respectivament. Des del punt de vista humà, representen passions de difícil control, com l’orgull, la luxúria i la passió per la guerra. Acte seguit, Plutarc passa el relat al món espartà, aïllat respecte del món hel·lenístic, i en plena crisi social i identitària. Els protagonistes ara són els monarques espartans, Agis IV i Cleòmenes III, cadascú des dels seus condicionants personals, la joventut i la imposició, intentaran refer Esparta, tornant al model periclitat de Licurg, mitjançant un procés reformista fallit. Els seus coprotagonistes romans són els germans Gracs, Tiberi i Gai, tots quatre encarnen un nou model polític, el del “conduïdors d’homes”, no gaire ben vist pel biògraf. Finalment, Plutarc pren com a protagonistes els cabdills i dirigents de la Lliga Aquea, última instància grega prèvia a la conquesta romana. Aratos i Filopemen, són ara els protagonistes, que han de sobreviure amb Macedònia i Roma. La presència de Roma, en l’escenari grec, vindrà de la mà del coetani i paral·lel de Filopemen, el polític romà filogrec Titus Flamini, a través del qual s’explica, en Plutarc. el pas de Grècia a l’imperi romà i el pas també del llegat d’Alexandre a Roma. L’ombra d’Alexandre és present en les diferents biografies, i troba el seu punt d’arribada com a model per als propis cabdills romans, concloent així la línia narrativa que, a través de les Vides, condueix des del propi Alexandre fins a l’imperi romà. És cert, com diu ell mateix, Plutarc no escriu història, sinó vides, però també és cert que mitjançant les Vides traça la seva pròpia interpretació de la història, especialment la que justifica el seu propi temps. |
|---|