Infiltraciones de puntos gatillo miofasciales en cervicalgia crónica: evidencia aportada tras estudio prospectivo en una Unidad de Dolor

La cervicàlgia és considerada la quarta causa de dolor més incapacitant a nivell mundial. L'etiologia del dolor cervical és multifactorial, però té la seva base en dos pilars: processos lesius miofascials i alteracions degeneratives. A la Unitat de Dolor Crònic de l'HUAV es realitzen de ma...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Groizard Botella, Maria José
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/465585
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690657
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Punts gatell
Cervicàlgia crònica
Miofascial
Puntos gatillo
Cervicalgia crónica
Trigger point
Neck pain
Myofascial
Medicina
616.7
Descripción
Sumario:La cervicàlgia és considerada la quarta causa de dolor més incapacitant a nivell mundial. L'etiologia del dolor cervical és multifactorial, però té la seva base en dos pilars: processos lesius miofascials i alteracions degeneratives. A la Unitat de Dolor Crònic de l'HUAV es realitzen de manera rutinària infiltracions miofascials, enfocades a alleujar el component del dolor originat en teixits tous. L'any 2018 vam realitzar un estudi retrospectiu analitzant aquestes tècniques i les conclusions ens van servir com a eix fonamental per al disseny del nostre estudi prospectiu. El principal objectiu de l'estudi prospectiu era saber si es podia establir suficient evidència sobre l'efectivitat de la tècnica indicada en pacients amb cervicàlgia crònica. Com a objectiu específic, determinar si hi havia algun factor previ a la realització de la tècnica que ens ajudés a preveure el resultat. Vam dissenyar un estudi definint un protocol d'aplicació de la tècnica. Es va establir un protocol de 3 infiltracions miofascials eco-guiades d'anestèsic i dosi mínima de corticoides, separades 2 setmanes entre elles, amb controls a les 4 i a les 16 setmanes després de finalitzar el tractament. Vam realitzar mesures de percepció del dolor del pacient, de qualitat de vida, de funcionalitat i l'algometria per avaluar l'efectivitat. El grup d'estudi va estar format per 74 individus que van complir amb els criteris i el protocol de seguiment. Vam fixar la variable resultat a un PGI a les 4 setmanes de 3 punts o inferior. 56 pacients (75,7%) van quedar inclosos en el grup de "Millora" i 18 subjectes (24,3%) en el grup de "no millora". Es van aplicar diferents anàlisis estadístics. Vam concloure que els factors que s'associen de forma independent a una pitjor evolució són: tenir una edat inferior a 50 anys, una intensitat de dolor prèvia (mesurada amb Lattinen) superior a 3, un rol emocional prèviament inferior a 50 punts segons SF-36, i una mitjana d'algometria (en la tercera sessió) inferior a 2500. Finalment, vam utilitzar un arbre de decisió de tipus Chaid per establir un perfil de subjecte que al 100% pertanyés al grup de millora, i que podem resumir en un pacient major de 50 anys, amb un rol emocional poc afectat en la seva qualitat de vida i amb una mínima puntuació inicial d'intensitat de dolor igual o inferior a 5 en l'Escala Visual Analògica (EVA).