Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP

En els darrers anys, el llenguatge no sexista s’ha fet un lloc en els discursos dels partits polítics. Sens dubte, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) és qui ha trencat més esquemes, amb relació al tractament del gènere. En el seu discurs s’observa l’ús de noms col·lectius, desdoblament i femení g...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Tomàs Guix, Mireia, Bach, Carme, 1971-
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:Universitat Pompeu Fabra
Repositorio:Repositorio Digital de la UPF
OAI Identifier:oai:repositori.upf.edu:10230/32489
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10230/32489
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Gènere
Sexe
Llenguatge no sexista
Discurs polític
Planificació lingüística
Gender
Sex
Non-sexist language
Political discourse
Language planning
Descripción
Sumario:En els darrers anys, el llenguatge no sexista s’ha fet un lloc en els discursos dels partits polítics. Sens dubte, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) és qui ha trencat més esquemes, amb relació al tractament del gènere. En el seu discurs s’observa l’ús de noms col·lectius, desdoblament i femení genèric amb l’objectiu de fer reflexionar i fer canviar la societat. En aquest article tenim l’objectiu d’investigar de manera exhaustiva els canvis que la CUP ha introduït al seu llenguatge en relació amb el gènere, els motius que hi ha darrere dels criteris de gènere aplicats i, finalment, la coherència del seu discurs no sexista. Per a l’anàlisi, hem recollit un corpus que inclou tant textos escrits (programes electorals, cartells publicitaris i piulades fetes per la CUP) com orals (intervencions al Parlament i intervencions públiques). Pel que fa als resultats, hem observat que l’ús d’un llenguatge no sexista es deu exclusivament a criteris ideològics i que no hi ha uns criteris lingüístics que se segueixin de forma sistemàtica. També hem observat diferències d’ús d’aquest llenguatge segons el gènere textual estudiat, la intenció del text, la paraula escollida o el membre de la candidatura que emet el discurs.