Programa d'eliminació del xarampió, la rubèola i la parotiditis a Catalunya. Vigilància epidemiològica i estratègies de vacunació
[cat] El xarampió, la rubèola i la parotiditis són malalties transmissibles que tenen les característiques idònies per ser considerades malalties eliminables d’un territori: reservori humà, es disposa de proves diagnòstiques precises i d’una vacuna, la vacuna triple vírica (TV), que és eficaç, segur...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/108811 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/108811 http://hdl.handle.net/10803/401655 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Xarampió Rubèola Parotiditis Epidemiologia Vacunació Measles Rubella Parotitis Epidemiology Vaccination |
| Resumo: | [cat] El xarampió, la rubèola i la parotiditis són malalties transmissibles que tenen les característiques idònies per ser considerades malalties eliminables d’un territori: reservori humà, es disposa de proves diagnòstiques precises i d’una vacuna, la vacuna triple vírica (TV), que és eficaç, segura i que confereix immunitat duradora. Catalunya ha establert les estratègies d’eliminació de la transmissió autòctona del xarampió i de la rubèola, així com del control de la parotiditis. Les estratègies fonamentals són: la vacunació amb dues dosis de vacuna TV amb cobertures ≥95% i un sistema de vigilància d’elevada qualitat que sigui sensible i prou específic per detectar, confirmar i classificar els casos sospitosos d’aquestes malalties. Objectiu: Investigar l’evolució del xarampió, la rubèola i la parotiditis a Catalunya en relació als programes d’eliminació d’aquestes malalties durant el període 2006-2011. Metodologia: Estudis observacionals (descriptius o cohorts retrospectives). La població van ser els casos notificats d’aquestes malalties al registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) de Catalunya. Les definicions de cas van les establertes per l'OMS. Les dades descriptives de la malaltia i dels antecedents vacunals es van obtenir mitjançant interrogatori amb el pacient, per part dels professionals sanitaris de vigilància epidemiològica. L’efectivitat vacunal (EV) es va calcular segons la metodologia de Orenstein. Resultats rellevants: Xarampió: * En els infants de ≥15 mesos d’edat assistents a centres d’educació infantil, l’EV de la vacuna TV com a mesura de preexposició va ser del 95% per a una dosi de vacuna i del 100% per a dues dosis. * L’estratègia d’avançar la primera dosi dels 15 mesos als 12 mesos establerta a l’any 2008 va ser efectiva, ja que en el brot del 2010-2011 hi va haver un 88% menys de casos en infants de 12-14 mesos que en el brot 2006-2007. * En el període 2010-2011 van circular 5 genotips diferents del virus. El més detectat va ser el genotip B3 (65%), seguit pel genotip D4 (29%). En el brot 2006-2007, el genotip detectat va ser el D4. * En infants contactes susceptibles que van assistir a centres d’educació infantil de 1e i 2n cicle, l’EV d’una dosi de vacuna TV administrada dins de les 72 hores de l’inici de l’exantema del cas índex va ser del 90,5%. Rubèola postnatal: * L’estudi de la sensibilitat dels diferents registres de notificació durant el període 2002-2011 va mostrar que el sistema MDO urgent va ser el que va mostrar un percentatge més elevat (32,5%). El VPP més elevat el va obtenir el registre de cribratge d'altres virus del programa d'eliminació del xarampió amb un 77%. Parotiditis: * Durant el període 2007-2011, la prevalença de detecció d’altres virus en pacients amb sospita clínica va ser del 51%. El virus Epstein-Barr va ser el més detectat (25%), seguit pels virus parainfluença 3 i 2, i per l’adenovirus. Aquests virus podrien ser l’etiologia de la tumefacció parotídia dels pacients. * A Catalunya durant el període 2007-2011 hi va haver cocirculació de 5 genotips diferents, malgrat que el 40% dels pacients havien rebut dues dosis de vacuna TV. El genotip G va ser el més detectat, seguit en freqüència pel genotip D. Indicadors per a l’avaluació de la qualitat de la vigilància del xarampió i la rubèola: * La conclusió de la situació d’eliminació del xarampió a Catalunya durant el període 2010-2011 va ser que no es va provar l’existència de transmissió endèmica de la malaltia, mentre que per a la rubèola hi va haver interrupció de la transmissió endèmica. * Alguns indicadors del procés de monitoratge no es van assolir, com l’indicador d’origen de la infecció, el de la identificació viral o el de la cobertura vacunal. |
|---|