Disseny i síntesi de lligands i complexos de platí i estudi de la seva activitat antitumoral
[cat] En aquesta tesi es descriu la íntesi d'una sèrie de lligands diaminats amb una estructura bàsica tipus 1,2-bis(aminometil)ciclohexà, amb diferents propietats estereoelectròniques, així com diferents substituents en l'anell de ciclohexà (hidroxil, metoxil, hexadecil èster, lligands bi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42894 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42894 http://www.tdx.cat/TDX-0504107-112200 http://hdl.handle.net/10803/2777 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lligands Diamines Platí Medicaments antineoplàstics Química bioinorgànica Ligands Platinum Antineoplastic agents Bioinorganic chemistry |
| Sumario: | [cat] En aquesta tesi es descriu la íntesi d'una sèrie de lligands diaminats amb una estructura bàsica tipus 1,2-bis(aminometil)ciclohexà, amb diferents propietats estereoelectròniques, així com diferents substituents en l'anell de ciclohexà (hidroxil, metoxil, hexadecil èster, lligands bicícilics, etc.). Les diamines sintetitzades es poden dividir en tres grups: diamines sense substituents en l'anell de ciclohexà (s'estudiaren canvis estereoelectrònics), diamines amb substituents oxigenats en la posició C3 de l'anell de 6 baules (grups metoxil, hidroxil i hexadecil) i diamines amb lligands bicíclics. Les diamines es coordinaren al platí per tal d'obtenir els corrresponents compelxos de paltí(II) en cis anàlegs estructuralment al fàrmac anticancerígen cisplatí, es van obtenir complexos diclorats o diiodats, depenent de la reactivitat del lligand que va provocar que no es poguessin obtenir els compostos diclorats en tots els casos. Un cop sintetitzats ic aracteritzats els compelxos, es realitzaren assajos d'interacció amb el DNA i assajos d'activitat biològica in vitro. Tots els compelxos es vana anlitzar per electroforesi, dicroïsme circular i microscòpia de forces atòmiques per observar si els complexos de paltí produien canvis en l'estructura secundària i terciària del DNA, observant que tots els compostos portaven a canvis en l'estructura del DNA i que, en alguns casos, aquests canvis es podien relacionar amb paràmetres estructurals dels lligands. Pel cas d'alguns dels compostos bicíclics que ja havien mostrat prèviament una prometadora activitat biològica, es varen dur a terme estudis d'interacció amb el DNA emprant noves metodologies biofísiques en una estada a l'Institut de Biofísica de Brno, a la República Txeca. Aquests estudis mostraren que els compelxos produeixen una interacció amb el DNA semblant a la del fàrmac cisplatí (Emprat com a patró) i, enc anvi, mostraren canvis interessants en la interacció amb la molècula gluatió (responsable d'alguns dels mecanismes de resistència en vers el cisplatí per part de les cèl·lules cancerígenes), en aquest cas s'observaren relacions entre l'activitat biològica in vitro i la interacció amb el glutatió. Finalment es van realitzar estudis de citotoxicitat in vitro amb la línia cel·lular HL 60, obtenint que els compostos sintetitzats presentaven una activitat biològica molt condicionada per la polaritat del lligand (els complexos menys polars donaren lloc a millors activitats). Tanmateix, presentaren una inferior citotoxicitat pitjors que la que mostrava el fàrmac cisplatí sota les mateixes condicions experimentals També s'avaluà l'activitat biològica per citometria de flux, el que ens va permetre establir si la mort cel·lular provocada pels nostres compelxos de platí es produïa per necrosi o per apoptosi (mort cel·lular programada), els resultats derivats d'aquesta tècnica mostraren que la gran majoria de complexos produïen la mort majoritàriament per apoptosi, tot i que en alguns casos el percentatge de mort per necrosi resulta similar o superior. |
|---|