Efectes de la cirurgia bariàtrica sobre paràmetres cardiometabòlics i del fetge gras no alcohòlic en l'obès metabòlicament sa i sobre els requeriments de levotiroxina
L'evidència disponible és extensa pel que fa a l'efecte beneficiós de la cirurgia bariàtrica com a tractament efectiu per la pèrdua de pes i algunes de les comorbiditats associades a l'obesitat. No obstant, hi ha aspectes relacionats amb la cirurgia bariàtrica que han estat menys estu...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:275297 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/275297 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Cirurgia bariàtrica Cirugía bariátrica Bariatric surgery Levotiroxina Levothyroxine Obès metabòlicament sa Obeso metabólicamente sano Metabolically healthy obese Ciències de la Salut 616.4 |
| Resumo: | L'evidència disponible és extensa pel que fa a l'efecte beneficiós de la cirurgia bariàtrica com a tractament efectiu per la pèrdua de pes i algunes de les comorbiditats associades a l'obesitat. No obstant, hi ha aspectes relacionats amb la cirurgia bariàtrica que han estat menys estudiats i la present tesi ha profunditzat en l'anàlisi de dos d'ells a través de dos estudis que s'han publicat en revistes científiques. El primer estudi ha avaluat els efectes cardiometabòlics i sobre el fetge gras no alcohòlic de la cirurgia bariàtrica a mig termini en 191 pacients amb obesitat mòrbida sense comorbiditats clínicament rellevants associades, anomenats obesos mòrbids metabòlicament sans. Aquest subgrup de pacients han representat un 21,5% dels pacients candidats a cirurgia bariàtrica. Els resultats d'aquest estudi mostren una millora en els paràmetres cardiometabòlics com la pressió arterial sistòlica i diastòlica (de 135,1 ± 22,1 i 84,2 ± 14,3 mmHg a 117,7 ± 19,2 i 73,0 ± 10,9 mmHg; p <0,05), el perfil lipídic (els triglicèrids milloren de 88.0 [rang,79,5-103,5] mg/dL a 61,0 [rang, 2,0-76,5] mg/dL; p <0,05) o la glucèmia plasmàtica (de 91,0 ± 5,6 mg/dL a 87,2 ± 5,2 mg/dL; p <0,05) i en els paràmetres del fetge gras no alcohòlic incloent els nivells de transaminases i el NAFLD fibrosis score (de -1,0 ± 1,0 a -1,9 ± 1,2; p <0,05) que es mantenen als 5 anys de la cirurgia. El segon article publicat, ha avaluat els requeriments de LT4 en 35 pacients amb obesitat i hipotiroïdisme candidats a cirurgia bariàtrica comparant les dues principals tècniques quirúrgiques: el BGYR i la GT. Malgrat que la LT4 és un fàrmac amb una finestra terapèutica molt estreta i que possiblement els seus requeriments poden veure's modificats pels canvis anatòmics i fisiològics que la cirurgia bariàtrica provoca i que varien segons la tècnica quirúrgica utilitzada, no hi ha recomanacions clares sobre el seu ajustament després de la cirurgia bariàtrica. Els resultats mostren una disminució en la dosi total diària de LT4 després de la GT (de 133,7 ± 50,3 mcg/dia a 104,3 ± 43,3 mcg/dia; p = 0,047) sense canvis en el grup BGYR i un augment de la dosi total diària de LT4 ajustada pel pes després del BGYR (d'1,11 ± 0,38 mcg/kg·dia a 1,57 ± 0,74 mcg/kg·dia; p = 0,005) sense canvis en el grup GT. Aquestes diferències entre grups són significatives als 2 anys de la cirurgia. En conclusió, el present projecte de tesi demostra beneficis de la cirurgia bariàtrica sobre paràmetres cardiometabòlics i sobre el FGNA en els pacients OMMS a mig termini i diferències en els requeriments de LT4 segons la tècnica quirúrgica realitzada als 2 anys de la cirurgia. |
|---|