Adult attachment styles in American and Spanish patients with fibromyalgia and rheumatoid arthritis
Introducció i objectius. La fibromiàlgia està definida per criteris relacionats amb rang simptomàtic i severitat. Als criteris de l'American College of Rheumatology del 1990, el dolor musculoesquelètic és el símptoma cardinal avaluat, mentre que als criteris actualitzats al 2010, només un dels...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:187715 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/187715 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Fibromialgia Artritis reumatoide |
| Resumo: | Introducció i objectius. La fibromiàlgia està definida per criteris relacionats amb rang simptomàtic i severitat. Als criteris de l'American College of Rheumatology del 1990, el dolor musculoesquelètic és el símptoma cardinal avaluat, mentre que als criteris actualitzats al 2010, només un dels cinc ítems diagnòstics hi està vinculat directament. L'etiologia roman indefinida, malgrat sovint s'estableix una associació amb estressors psicosocials. L'estil de vincle adult és una representació interna d'un mateix i dels altres, producte d'experiències primerenques de relació amb cuidadors primaris. L'estil de vincle determina com els individus es relacionen i s'associa a estratègies de gestió de situacions amenaçadores, amb precedents de trets distintius en població espanyola. Donat que el vincle és una característica relativament estable que funciona com a tret, serveix de marc per aquesta recerca. En aquest estudi, l'objectiu principal era obtenir més profunditat d'informació clínica, psicosocial i del vincle a través de la comparació entre fibromiàlgia i una altra malaltia reumàtica d'etiologia bàsicament orgànica i autoimmune: l'artritis reumatoide. Així mateix, es va afegir una comparativa intercultural per tal d'examinar les particularitats espanyoles del vincle. Material i mètodes. L'estudi va consistir en un disseny transversal amb un grup de fibromiàlgia i un grup de comparació d'artritis reumatoide, tant a Barcelona (67 i 70 pacients, respectivament) com a Nova York (16 i 15 pacients). Tots els participants van lliurar informació sociodemogràfica i clínica, així com van omplir qüestionaris psicològics del vincle, depressió, capacitat funcional, dimensions relacionades amb el dolor, qualitat de vida i ansietat. Resultats. Els pacients amb fibromiàlgia van mostrar nivells més alts de depressió, ansietat, intensitat i interferència del dolor, símptomes somàtics i pitjor capacitat funcional que la mostra d'artritis reumatoide. El vincle insegur va ser prominent en ambdues malalties, tot i que va derivar en diferències significatives només a la comparació intercultural. En general, l'estil temerós hostil va reportar el pitjor estat de salut. La major part de les diferències significatives van persistir en la comparació de nacionalitats entre ambdues condicions mèdiques. El vincle va predir les variables del dolor a la fibromiàlgia; així com qualitat de vida, dimensions del dolor, capacitat funcional i símptomes somàtics a l'artritis reumatoide. A la fibromiàlgia, els canvis en qualitat de vida i interferència del dolor van ser explicats per l'ansietat i la depressió; mentre que la intensitat del dolor, la capacitat funcional i els símptomes somàtics van ser predits només per l'ansietat. En artritis reumatoide, la majoria de variables van ser predites només per l'ansietat i la depressió; mentre que el component físic de qualitat de vida i la intensitat del dolor van ser predites només per la depressió. Conclusions. Les troballes ressalten la importància del vincle adult general i els trastorns de l'estat d'ànim com a contribuents de la càrrega que suposen la fibromiàlgia i l'artritis reumatoide, malgrat que aquesta última sigui una malaltia inflamatòria associada a discapacitat severa i mortalitat prematura. Pot resultar útil la recerca en la direcció d'adaptar intervencions psicològiques que posin especial èmfasi en aquests components, intentant abastar una millora en qualitat de vida i funció d'aquestes afeccions que segueixen requerint de tractament pal·liatiu i no tenen cura definitiva. |
|---|