Asset Allocation Optimization under Solvency II
La fórmula estàndard de Solvència II imposa un Capital de Solvència Obligatori (SCR, per les seves sigles en anglès) a les companyies d'assegurances, en funció d'uns components de risc. Amb l'objectiu d'avaluar els possibles impactes generats per la regulació en l'assignació...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691072 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691072 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Optimització de cartera Portfolio optimization Optimización de cartera Solvència II Solvency II Solvencia II Ciències Socials 336 |
| Sumario: | La fórmula estàndard de Solvència II imposa un Capital de Solvència Obligatori (SCR, per les seves sigles en anglès) a les companyies d'assegurances, en funció d'uns components de risc. Amb l'objectiu d'avaluar els possibles impactes generats per la regulació en l'assignació d'actius de les asseguradores, en un primer capítol estudiem les diferències entre la frontera eficient de carteres que resolen un problema d'optimització de rendiment-desviació estàndard, segons el dissenyat per (Markowitz, 1952), i la frontera eficient de carteres que satisfan una optimització dels requisits de capital de Solvència II. Trobem que, en un entorn de taxes d'interès baixes, els dos models d'optimització condueixen a assignacions òptimes diferents, ja que el model d'SCR inhibeix les inversions en bons corporatius en detriment dels bons governamentals, però no desincentiva les classes d'actius arriscades com a immobles o renda variable, com suggereixen altres estudis. No obstant això, quan les taxes d'interès són més altes, l'optimització de l'SCR tendeix a assignar en excés bons corporatius i a assignar en menor mesura renda variable i immobles. En la segona part, ens centrem en la part de renda fixa de l'assignació d'actius de les companyies d'assegurances, que està sotmesa a requisits de capital per diferencial establerts per la fórmula estàndard de Solvència II, tenint en compte únicament el component de diferencial del risc i el rendiment. Trobem que els models d'SCR poden evitar que les asseguradores assignin més actius a bons corporatius i coberts, mentre se'ls incentiva a invertir en els bons governamentals més arriscats disponibles. No obstant això, Solvència II també pot fomentar assignacions d'actius lleugerament més conservadores entre qualificacions dins de la classe corporativa. Finalment, la preferència entre duracions de diferencial no es veu significativament afectada per la elecció d'un mètode d'optimització sobre l'altre. Una de les principals limitacions de la fórmula estàndard de Solvència II és que tots els paràmetres estan calibrats per un horitzó d'un any, que és una mesura comuna per als càlculs de Valor en Risc (VaR, per les seves sigles en anglès). No obstant això, això no aborda el fet que la majoria de les companyies d'assegurances enfronten passius a més llarg termini i, per tant, haurien de calibrar el seu apetit de risc en un marc de temps més llarg. El tercer capítol s'estructura en dues parts principals: en la primera, estudiem les diferències entre la frontera eficient de carteres que resolen un problema d'optimització de rendiment-desviació estàndard i la frontera eficient de carteres que satisfan una optimització dels requisits de capital de Solvència II, considerant passius amb diferents duracions. En la segona part, abordem com els Actes Delegats de Solvència II responen a aquestes preocupacions al considerar algunes especificitats per tenir en compte els actius que suposadament es mantindran a llarg termini. Finalment, presentem les característiques d'una altra mesura de risc que podria complementar el concepte de VaR d'un any sota certes suposicions de duració i il·liquiditat dels passius, de manera que les entitats asseguradores no es vegin impedides d'invertir en els actius més adequats per al seu propi horitzó temporal. |
|---|