Lletres de canvi girades des de i contra Barcelona, 1383-1400

La importància històrica de la lletra de canvi en el préstec a curt termini i com a transferència de cabals és un fet innegable. L'origen de la lletra de canvi, qüestió que ha generat hipotèsis i teories, s'explica si tenim present una constatació i una necessitat: cal tenir present que l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Hernando, Josep
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2003
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/224542
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/224542
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Lletres de canvi
Comerç
Crèdit
Fonts històriques
Barcelona (Catalunya)
Bills of exchange
Commerce
Credit
History sources
Barcelona (Catalonia)
Descripción
Sumario:La importància històrica de la lletra de canvi en el préstec a curt termini i com a transferència de cabals és un fet innegable. L'origen de la lletra de canvi, qüestió que ha generat hipotèsis i teories, s'explica si tenim present una constatació i una necessitat: cal tenir present que les mercaderies han de viatjar de manera inevitable i, per tant, hom ha de pagar el cost del transport, però les espècies monetàries o els diners no necessàriament han de ser transportades, és a dir, es pot transferir i, al mateix temps, canviar la moneda a un cost més baix. Més encara, tant més important és la necessitat de disposar de monedes diferents segons els llocs. La distància en I' espai, és a dir, la separació física dels llocs en ambdues operacions (lloc d'emissió i lloc de cobrament) comportava un lapse de temps entre aquestes, cosa que feia de la lletra de canvi un instrument de crèdit, és a dir, es produïa la coexistència d'una operació de canvi i una operació de crèdit. D'altra banda, no es pot oblidar el fet que la utilitat i l'avantatge de disposar de crèdit no era sospitós d'il·licitud si es complien certes condicions: que el pagament final es fes en un altre lloc i en una moneda diferent d'aquella en la qual s'havien rebut els diners, és a dir, que fos una lletra de canvi i gir.