Lens capsule tissue culture for the investigation and prevention of posterior capsule opacification
Les cataractes són la principal causa de ceguesa al món i es deuen a una opacificació progressiva del cristal·lí. Encara que les cataractes siguin fàcils de tractar, en molts casos la mateixa cirurgia pot donar lloc a una segona pèrdua de la visió, coneguda com a opacificació de la càpsula posterior...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243096 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243096 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Opacificació de la càpsula posterior Lent cristal·li ocular Cultiu de teixits Opacificación de la cápsula posterior Posterior capsule opacification Lente cristalino ocular Ocular crystalline lens Cultivo de tejidos Tissue culture Ciències de la Salut |
| Sumario: | Les cataractes són la principal causa de ceguesa al món i es deuen a una opacificació progressiva del cristal·lí. Encara que les cataractes siguin fàcils de tractar, en molts casos la mateixa cirurgia pot donar lloc a una segona pèrdua de la visió, coneguda com a opacificació de la càpsula posterior (OCP). La OCP es desenvolupa a causa d'una combinació de la proliferació, migració i transdiferenciació de les cèl·lules residuals que queden a la càpsula del cristal·lí després de la cirurgia de cataractes, el que resulta en una pèrdua progressiva de la visió. Hi ha molts estudis sobre la prevenció de l'OCP, des d'ajustos de les tècniques i materials quirúrgics, fins a tractaments farmacològics. Actualment, l'opció més efectiva és evitar mecànicament que les cèl·lules envaeixin l'eix visual. Malgrat aquests avenços, l'OCP i segueix sent una complicació postquirúrgica que afecta molts pacients. En aquesta tesi, hem utilitzat un model in vitro de teixit capsular per estudiar el desenvolupament i la possible prevenció d'OCP. En el nostre primer estudi, fem veure la progressió natural de l'OCP in vitro i posteriorment tractem de prevenir-la amb diferents substàncies. No obstant això, tot i utilitzar un tractament agressiu de peròxid d'hidrogen, es va desenvolupar OCP en la meitat dels casos. Això va destacar la impressionant resistència d'aquestes cèl·lules i la dificultat de prevenir el seu desenvolupament. En el nostre segon estudi, mostres d'OCP que s'havien desenvolupat in vivo, van ser comparades amb les nostres mostres in vitro anteriors per comprendre millor el desenvolupament de l'OCP. Concloem que l'OCP es deu al procés fallit per part de les cèl·lules residuals de regenerar el cristal·lí. Això ens va fer tornar a avaluar el nostre enfocament sobre la prevenció de l'OCP. En lloc d'estudiar diferents formes de prevenir el desenvolupament de l'OCP farmacològicament, ara pretendre estudiar si les cèl·lules poguessin regenerar un cristal·lí transparent. La idea de regenerar el cristal·lí no és nova, però només s'ha observat i estudiat en animals i nadons, mai en humans adults. Amb aquest nou objectiu en ment, primer volíem estudiar si els casos avançats d'OCP desenvolupen de forma natural teixit transparent, tot i semblar opac quan s'observa clínicament. Per fer això, vam extraure mostres avançades d'OCP de teixit ocular de donants ex vivo i les seccionem gruixudament per analitzar-les sagitalmente. Observem que en la majoria dels casos una porció significativa del teixit intern era transparent. Això va donar suport encara més la nostra idea de la regeneració del cristal·lí com una possible opció de tractament futur. Finalment, vam desenvolupar un nou model de cultiu in vitro que considerem que afavorís el desenvolupament de cèl·lules normals del cristal·lí en lloc de cèl·lules fibròtiques. Realitzem canvis en la preparació quirúrgica de les mostres per augmentar el nombre inicial de cèl·lules, reduir l'estrès cel·lular i millorar el contacte entre les càpsules anterior i posterior. No obstant això, no vam aconseguir la regeneració del cristal·lí, però disminuïm alguns factors relacionats amb l'OCP fibròtica. Això ressalta la complexitat d'aquest nou enfocament. Aquesta tesi i la idea de la regeneració del cristal·lí com a tractament obren moltes noves vies d'estudi interessants i tenim tota la intenció de continuar per aquest nou camí. |
|---|