Patrimoni cultural i turisme, elements de gestió a les destinacions turístiques consolidades
[cat] Les relacions entre patrimoni cultural i turisme no són sempre satisfactòries per a les destinacions que acullen fluxos turístics massius de temporada. La visió del turisme cultural com a complement per a “desestacionalitzar” és problemàtica. Es requereix d’eines de gestió es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | turismeCultural:TurismeCultural_2020Tom02pp449 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/turismeCultural/index/assoc/TurismeC/ultural_/2020Tom0/2pp449.dir/TurismeCultural_2020Tom02pp449.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/turismeCultural/document/TurismeCultural_2020Tom02pp449 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cultural property -- Protection -- Spain Heritage tourism -- Spain |
| Sumario: | [cat] Les relacions entre patrimoni cultural i turisme no són sempre satisfactòries per a les destinacions que acullen fluxos turístics massius de temporada. La visió del turisme cultural com a complement per a “desestacionalitzar” és problemàtica. Es requereix d’eines de gestió específiques, a més, s’han de considerar els principis de sostenibiliat i planificar estratègicament amb la participació democràtica de totes les parts interessades, ja que el patrimoni cultural és una herència que pertany a la comunitat que l’hereta. En tot cas, sembla que l’opció més correcta entre les alternatives és la d’incorporar a les institucions de la memòria (museus, arxius...) en els equips de gestió, per tal d’assegurar que es tinguin presents els valors essencials del patrimoni cultural: les comunitats, les seves senyes d’identitat i la necessitat de disposar d’instruments de conservació i preservació a més de generar riquesa en forma de capital cultural, capital social i rendiments econòmics. Possiblement la forma adequada de gestionar el patrimoni cultural per al seu ús turístic estigui vinculada amb les diferents propostes d’interpretació i representació dels elements tangibles i intangibles, respectant les diferents visions existents del passat i suportant processos de participació dels diferents col·lectius presents a cada comunitat. |
|---|