Exosomes i microRNAs en biòpsia líquida com a biomarcadors pronòstic del càncer de colon
El càncer de colon (CC) és el tercer tipus de càncer més freqüent a nivell mundial i representa la segona causa de mort per càncer en homes i la tercera en dones. La majoria dels CC tenen un origen esporàdic a partir d’un pòlip benigne que progressa a un adenocarcinoma maligne degut a l’acumulació s...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/482165 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/482165 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Càncer colorectal Cáncer colorectal Colorectal cancer Micro RNAs MicroRNAs Biòpsia Biopsia Biopsy Ciències de la Salut 616 |
| Sumario: | El càncer de colon (CC) és el tercer tipus de càncer més freqüent a nivell mundial i representa la segona causa de mort per càncer en homes i la tercera en dones. La majoria dels CC tenen un origen esporàdic a partir d’un pòlip benigne que progressa a un adenocarcinoma maligne degut a l’acumulació successiva de determinats canvis genètics i epigenètics. El principal factor pronòstic per la recaiguda i la supervivència en el CC és l’estadiatge de la malaltia, essent l’estadi III el que està associat a major risc de recaiguda i pitjor supervivència. El tractament més adequat en funció de les característiques clinicopatològiques de cada pacient és una qüestió controvertida i en constant evolució, sobretot pels pacients en estadi II. Per això actualment està adquirint gran importància l’estudi de nous biomarcadors pronòstic, com els exosomes i els RNAs no codificants petits (microRNAs), mitjançant biòpsia líquida i obtinguts a partir de les venes més pròximes al tumor, per tal de dissenyar un tractament personalitzat més eficient. Els exosomes són vesícules extracel·lulars (30-100nm) que poden afavorir el desenvolupament tumoral mitjançant la transferència de molècules empaquetades en el seu interior, com microRNAs i proteïnes, a les cèl·lules normals receptores. S’ha descrit que més del 40% del contingut exosomal correspon a microRNAs, l’expressió anòmala dels quals s’ha relacionat clàssicament amb el procés tumoral. El treball presentat ens ha permès valorar la utilitat dels exosomes i els microRNAs com a biomarcadors pronòstic en el CC. En el primer estudi amb mostres de pacients de CC, s’ha obtingut que alts nivells de miR-21 en la vena que drena directament el tumor primari, la vena mesentèrica (VM), s’associen a un pitjor pronòstic en termes de supervivència lliure de malaltia. Aquests resultats s’ampliaren al realitzar un array amb 754 microRNAs en VM i vena perifèrica (VP) de pacients quirúrgics de CC d’estadis I-III amb el qual s’obtingué un perfil de 4 microRNAs associats a valor pronòstic: let-7g, miR-15b, miR-155 i miR-328. Alts nivells de let-7g, miR-15b, miR-155 i miR-328, en VM s’associen a pitjor pronòstic en termes de temps a la recaiguda, mentre que, de forma interessant, s’obtenen resultats inversos a l’analitzar tals microRNAs en VP. Aquests resultats suggereixen que el tumor primari de colon allibera altes concentracions de microRNAs i exosomes a través de la VM i aquests nivells queden relativament diluïts en la circulació perifèrica. Aquest fet destaca la importància d’obtenir marcadors sanguinis abans de colonitzar l’òrgan diana. A continuació es van aïllar i caracteritzar exosomes de VM i VP dels pacients de la sèrie estudiada. Es va confirmar la presència de let-7g, miR-15b, miR-155 i miR- 328 en el seu interior mitjançant PCR quantitativa a temps real. El subgrup de pacients que va desenvolupar metàstasi presenta alts nivells de miR-328 exosomal en la VM. En base a aquests resultats previs, es procedeix a indagar l'efecte de miR-328 sobre els seus gens diana putatius per aprofundir en el mecanisme molecular que exerceix miR-328 durant el procés carcinogènic del CC. S'ha pogut comprovar que miR-328 inhibeix directament SLC2A1 / GLUT1 en dues línies cel·lulars de CC, LOVO i SW480, suggerint que miR-328 podria ser un element clau per modular les característiques metabòliques del microambient i afavorir la formació del nínxol pre-metastàsic, probablement participant en el desenvolupament de l'efecte Warburg. Finalment es va realitzar un anàlisi proteòmic dels exosomes de VM i VP dels pacients de la sèrie estudiada. Els resultats obtinguts mostren que els pacients recaiguts presenten alts nivells de la proteïna ECM1 exosomal en la VM i aquests s’associen a valor pronòstic. |
|---|