Short-term effects of nanoplastics in fish
La contaminació per plàstic és una preocupació ecològica actual, que està rebent creixent atenció per part de la societat, la comunitat científica i els governs. La major part de la contaminació plàstica és causada per petits fragments de plàstic, els microplàstics i nanoplàstics (NP), actualment co...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265617 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/265617 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Nanoplàstics Nanoplásticos Nanoplastics Peixos Peces Fish Ecotoxicologia Ecotoxicología Ecotoxicology Ciències Experimentals |
| Resumo: | La contaminació per plàstic és una preocupació ecològica actual, que està rebent creixent atenció per part de la societat, la comunitat científica i els governs. La major part de la contaminació plàstica és causada per petits fragments de plàstic, els microplàstics i nanoplàstics (NP), actualment considerats contaminants emergents. La disminució de la mida de les partícules de plàstic augmenta la biodisponibilitat i els possibles efectes nocius que aquestes poden tenir sobre els organismes. Tot i que el medi aquàtic està especialment en risc de contaminació per NP, actualment es coneix poc sobre els seus potencials efectes tòxics, especialment en organismes de nivells tròfics alts com els peixos. A més, fins ara pocs estudis han tractat els efectes dels NP sobre espècies de peixos marines d'interès per a l'aqüicultura marina. Els estudis que s'han dut a terme durant en aquesta tesi investiguen l'ecotoxicologia dels NP utilitzant peixos com a models vertebrats. Per tal d'entendre millor l'absorció i els efectes dels NP en els peixos, individus de les especies Danio rerio (peix zebra), Sparus aurata (orada) i Dicentrarchus labrax (llobarro) han sigut exposats a NP, per a avaluar respostes a curt termini en l'expressió de gens i marcadors bioquímics relacionats amb el metabolisme, l' estrés oxidatiu i el sistema immune. En peix zebra, s'han estudiat hepatòcits (cèl·lules ZFL) com a model in vitro, trobant acumulació de nanoplàstics de poliestirè (PS-NPs) als lisosomes, juntament amb alteracions en l'expressió de gens antivirals en resposta a poly(I:C). En larves de peix zebra també s'hi acumulen PS-NP, principalment a intestí i pàncrees, però l'exposició a PS-NP no va afectar la supervivència de les larves a una infecció per Aeromonas hydrophila. En orada, l'exposició a curta (96 h) a través de l'aigua a nanoplàstics de polimetilmetacrilat (PMMA-NP) provoca estrès oxidatiu i inflamació lleu a les tres barreres mucoses que actuen com a portals d'entrada de NPs en peixos (pell, brànquies i intestí), amb l'intestí com a teixit més afectat. Al fetge no es va trobar cap resposta inflamatòria i només una lleu resposta d'estrès oxidatiu. Tot i no trobar una resposta pronunciada d'estrès oxidatiu, es van observar efectes genotòxics als eritròcits de S. aurata. El metabolisme lipídic és la via molecular més afectada al fetge, segons els resultats de l'expressió gènica i paràmetres bioquímics. En el múscul, s'ha obervat una resposta antiinflamatòria transitòria, sense efectes immediats a curt termini sobre el creixement i la diferenciació muscular. En llobarro, l'exposició (96 h) a PMMANP va alterar els gens relacionats amb el metabolisme dels lípids, mentre que no es van trobar canvis importants en els paràmetres bioquímics avaluats. Considerant els resultats en conjunt, trobem que hi ha canvis rellevants tant en les vies moleculars com en els paràmetres bioquímics relacionats amb el metabolisme dels lípids i l'estrès oxidatiu. També s'ha trobat una lleu activació de les respostes inflamatòries i immunes; tanmateix, els mecanismes d'acció i els efectes específics en diferents teixits i espècies s'han d'investigar més a fons. Avaluant globalment tots els estudis presentats en aquesta tesi i valorant l'efecte de la concentració de NPs, trobem que les concentracions d'exposició més baixes semblen ser les que causen més efectes potencials. Això suggereix que una dosi-resposta no monotònica i efectes a dosis baixes són un possible escenari en la toxicologia de NPs. Globalment, els estudis presentats en aquesta tesi contribueixen a augmentar el coneixement en el camp de l'ecotoxicologia de NPs en peixos. |
|---|