Biomarcadores en linfangioleiomiomatosis
La limfangioleiomiomatosis (LAM) és una malaltia rara que afecta gairebé exclusivament a les dones i que de forma progressiva condueix a la insuficiència respiratòria. Es caracteritza per presentar afectació pulmonar en forma de malaltia quística difusa, tumors abdominals i acumulació de líquid quil...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691186 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691186 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biomarcadors Biomarkers Biomarcadores Linfangioleiomiomatosi Lymphangioleiomyomatosis Linfangioleiomiomatosis Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La limfangioleiomiomatosis (LAM) és una malaltia rara que afecta gairebé exclusivament a les dones i que de forma progressiva condueix a la insuficiència respiratòria. Es caracteritza per presentar afectació pulmonar en forma de malaltia quística difusa, tumors abdominals i acumulació de líquid quilós en tòrax i abdomen. El diagnòstic es basa en el biomarcador anomenat factor vascular endotelial de creixement D (VEGF-D), tot i que si aquest és negatiu no exclou la malaltia i es necessita confirmació histològica. El tractament es basa en els inhibidors de la proteïna quinasa de la diana de rapamicina en cèl·lules de mamífer, concretament sirolimus. L'objectiu d'aquest treball és buscar nous biomarcadors i analitzar l'efecte a llarg termini del tractament amb sirolimus. Aquesta tesi es compon de 2 estudis. El primer és un estudi retrospectiu que inclou 48 pacients amb LAM tractades amb sirolimus i seguides al nostre centre, que van ser avaluades a l'any i als 5 anys després de l'inici del tractament per descriure la resposta a llarg termini. En l'avaluació als 5 anys de tractament amb sirolimus, el 59% de les pacients van presentar una resposta positiva, el 30% una resposta parcial i l'11% no van presentar resposta (caiguda del FEV1 major de 75 ml/any). La caiguda mitjana del FEV1 (95% IC) durant els 5 anys va ser de 42 (14 a 70) ml/any en el grup de les pacients que van respondre, -54 (-71 a -36) ml/any en les que van respondre parcialment i -84 (-113 a -54) ml/any en el grup de les que no van respondre. El segon és un estudi transversal on s'analitzen 13 biomarcadors relacionats amb la remodelació de la matriu extracel·lular, la limfangiogènesi i l'angiogènesi en diverses cohorts: pacients LAM (n = 44), pacients trasplantades de pulmó per LAM (n = 15), pacients amb altres malalties quístiques pulmonars (n = 18) i dones sanes (n = 20). De tots els biomarcadors analitzats, únicament la MMP-2 va ser capaç de diferenciar entre LAM, altres malalties quístiques pulmonars i voluntàries sanes. L'ús combinat de MMP-2 i VEGF-D en forma de puntuació (-6.36 + 0.0059 x VEGF-D + 0.0069 x MMP-2) millora la precisió diagnòstica (àrea sota la corba 0.88 i sensibilitat/especificitat 79/87%) comparat amb VEGF-D de forma aïllada. Són necessaris estudis prospectius i multicèntrics per confirmar aquests resultats i poder millorar les eines de diagnòstic i seguiment en la LAM. |
|---|