Noves funcions de Sprouty en el desenvolupament i l’homeòstasi del sistema genitourinari
La família de gens Sprouty està formada per quatre membres en mamífers (Spry1-4), ortòlegs al gen dSpry de Drosophila Melanogaster. Durant el desenvolupament, les proteïnes Sprouty funcionen principalment com a inhibidors de la senyalització mitjançada per receptors tirosina-cinasa (RTK). Resultats...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689374 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689374 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sprouty Desenvolupament Sistema genitourinari Fòsfor Desarrollo Sistema genitourinario Fósforo Development Genitourinary system Phosphorus Biologia Cel·lular 576 |
| Sumario: | La família de gens Sprouty està formada per quatre membres en mamífers (Spry1-4), ortòlegs al gen dSpry de Drosophila Melanogaster. Durant el desenvolupament, les proteïnes Sprouty funcionen principalment com a inhibidors de la senyalització mitjançada per receptors tirosina-cinasa (RTK). Resultats previs del nostre laboratori mostren que a nivell molecular, la tirosina 53 de SPRY1, un residu conservat entre els diferents membres de la família, és essencial per a la funció d’aquesta proteïna durant el desenvolupament del sistema genitourinari, ja que els ratolins Spry1Y53A/Y53A fenocopien les anomalies observades en els ratolins knockout de Spry1. A la vegada, l’expressió de la mutació Y53A en heterozigosi suposa l’aparició d’una sèrie d'anomalies de l'aparell genital intern. Per un costat, les femelles Spry1Y53A/+ manquen d'obertura vaginal i presenten cavitats vaginals septades flanquejades per restes de conductes de Wolff (WD) al llarg de les parets vaginals. D’altra banda, els mascles Spry1Y53A/+ mostren ramificacions anòmales de la vesícula seminal. Tot i que s’ha descartat una hiperactivació de la senyalització per RET com a causa d’aquest fenotip, els mecanismes moleculars responsables son desconeguts. En primer lloc, establim l’increment en els nivells de proteïna Spry1 com la causa de l’efecte dominant negatiu de la mutació Y53A i descartem problemes de localització d’aquesta proteïna. En segon lloc, es demostra que, a diferència de les malformacions renals, aquestes anomalies del WD es rescaten parcialment disminuint la dosi gènica d’Axin2, i totalment disminuint la dosi gènica de Fgf10. Finalment, en aquest treball es confirma una nova funció de les proteïnes Sprouty en l’homeòstasi del fòsfor a través de la inhibició de la senyalització de Fgf23 al ronyó, gràcies a l’estudi fenotípic d’animals triple knockouts per Spry1, Spry2 i Spry4. A més, la deleció d’aquests gens ja en adults també suposa l’aparició d’altres trets com són la pèrdua de pes, el descens en els nivells de glucosa, l’increment en l’activitat de la tiroides i la pèrdua de força. |
|---|