El lobby de la Torre Iberdrola
La Torre Iberdrola de Bilbao, dissenyada pels arquitectes Pelli Clarke Pelli, presenta un vestíbul d’entrada delimitat completament per dues parets estructurals de vidre amb una longitud de 66 metres cadascuna. La curvatura variable de la façana s’ha aconseguit mitjançant unitats de vidre aïllant co...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) |
| Repositorio: | RIARTE |
| OAI Identifier: | oai:www.riarte.es:20.500.12251/1353 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.12251/1353 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Torre Iberdrola Bilbao Diseño arquitectónico Muros cortina Estructuras metálicas Cálculo estructural Rascacielos Resistencia mecánica Resistencia de materiales Aislamiento térmico 3305.01 Diseño Arquitectónico 3305.03 Grandes Edificios y Rascacielos 3305.21 Construcciones Metálicas 3305.32 Ingeniería de Estructuras 3305.33 Resistencia de Estructuras 3312.08 Propiedades de Los Materiales 3312.09 Resistencia de Materiales 3312.12 Ensayo de Materiales 3312.06 Vidrio 3305.90 Transmisión de Calor en la Edificación |
| Sumario: | La Torre Iberdrola de Bilbao, dissenyada pels arquitectes Pelli Clarke Pelli, presenta un vestíbul d’entrada delimitat completament per dues parets estructurals de vidre amb una longitud de 66 metres cadascuna. La curvatura variable de la façana s’ha aconseguit mitjançant unitats de vidre aïllant corbades en fred i suportades per cartel·les verticals mixtes d’acer i vidre estructural. Les cartel·les, amb alçades que varien de vuit a disset metres, han estat dissenyades com a elements híbrids que combinen l’ús del vidre i l’acer. La solució estructural finalment adoptada comprèn dos perfils sòlids d’acer units a una ànima de vidre laminat mitjançant una unió a fricció d’alta resistència. El vidre laminat amb un intercarlari ionoplàstic garanteix un comportament post-ruptura adequat. No obstant això, l’ús d’unions cargolades pretesades conjuntament amb vidre laminat de seguretat és molt exigent des d’un punt de vista tècnic a causa del comportament de fluència de l’intercalari. Per tant, aquest és reemplaçat en les àrees de transmissió de càrrega per un material de major rigidesa. Aquest sistema estructural planteja diversos reptes quant al disseny i la fabricació i requereix assajos apropiats, però tot i així ofereix una capacitat de càrrega significativa després de la ruptura del vidre. En aquest article es descriu el disseny, simulació, tests i fabricació dels elements estructurals de la façana. |
|---|