El daño antijurídico en la responsabilidad patrimonial del estado en Colombia

La Constitució Política de Colòmbia de 1991 va introduir a l'ordenament jurídic el concepte de dany antijurídic a l'àmbit de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, que s'ha definit tradicionalment com aquell que qui el pateix no té el deure jurídic de suportar d'acord am...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Cuesta Davu, Ajani Akin
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/693899
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/693899
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Dany antijurídic
Unlawful damage
Daño antujrídico
Ciències Socials
342
Descripción
Sumario:La Constitució Política de Colòmbia de 1991 va introduir a l'ordenament jurídic el concepte de dany antijurídic a l'àmbit de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, que s'ha definit tradicionalment com aquell que qui el pateix no té el deure jurídic de suportar d'acord amb la Llei . Amb aquest concepte es va voler, segons les exposicions realitzades a l'Assemblea Nacional Constituent, abastar formes d'imputació com el dany especial, que no encaixava en la tradicional falla del servei, però, curiosament, en teoria, el dany antijurídic exclou el dany especial. fins al punt que hi ha qui convida a abandonar-lo. qui, i sota quins paràmetres —coherents—, defineix que un mal s'hagi de suportar? La responsabilitat edificada sobre el concepte d'antijuridicitat és objectiva de manera que sempre es pugui prescindir de la culpa? És possible contemplar l'antijuridicitat alhora des de la conducta perjudicial i des del resultat? El dany antijurídic ha de recaure necessàriament sobre els interessos protegits per l'ordenament jurídic perquè hi hagi obligació de reparar? Com incideix l'antijuridicitat a la imputació ia les causals eximents de responsabilitat? En síntesi: ¿ Quin és l'abast del concepte de mal antijurídic a la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia? Aquest és el qüestionament que aquesta investigació va pretendre respondre. Amb aquest propòsit la tasca es va dividir en tres capítols. En el primer capítol s'estudiarà l'origen i el desenvolupament del concepte de dany antijurídic en la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia, especialment l'etapa prèvia a la Constitució de 1991 en què es va considerar necessari constatar si existien registres normatius i/o jurisprudencials de laplicació del concepte en menció. La indagació va abastar tant la normativa com la jurisprudència. En aquesta es va incloure, primer, la de la Cort Suprema de Justícia —perquè en algun moment de la història del país va tenir la funció de jutjar la responsabilitat patrimonial estatal— i després la del Consell d'Estat. El segon capítol s'ocuparà del concepte de dany antijurídic a l'ordenament jurídic colombià en el període posterior a l'any de 1991, any d'aprovació de la Constitució avui vigent en què de manera expressa es va consagrar l'antijuridicitat del dany a la responsabilitat patrimonial estatal. Això amb la tasca de reconstruir històricament el sentit originari a partir dels registres de l'Assemblea Nacional Constituent. També s'hi inclou la jurisprudència al voltant de l'antijuridicitat del dany, aquesta vegada de la Cort Constitucional —creada precisament per la Constitució del 1991— que ha tractat el tema. La jurisprudència del Consell d'Estat, jutge de l'activitat estatal, va ser tractada igualment. Al tercer i darrer capítol es proposarà la reconfiguració de l'abast del concepte de dany antijurídic en la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia, amb l'aspiració de respondre els qüestionaments que s'hi formulen. La hipòtesi de la qual partirem és la que assenyala que el dany antijurídic no és un simple element de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, sinó que abasta tota la institució, estenent-se des de la conducta generadora del dany, el resultat, la imputació i els eximents de responsabilitat, sense prescindir de la culpa. Igualment es planteja la hipòtesi segons la qual el dany antijurídic no sols recau sobre drets o interessos jurídicament reconeguts per l'ordenament jurídic, sinó que també pot afectar interessos no reconeguts expressament i, a més, de subjectes diferents de les persones humanes i jurídiques.