Pràctiques curatorials contemporànies: l&apos
Pràctiques curatorials contemporànies: l'hegemonia del projecte com a eina d'expressió artística és el títol que dóna nom a un treball teòric d¿investigació entorn de la preponderància de la proposta artística curatorial que relega, fins a cert punt, el protagonisme de la personali...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de València (UPV) |
| Repositorio: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:riunet.upv.es:10251/97323 |
| Acceso en línea: | https://riunet.upv.es/handle/10251/97323 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Curatorial practices curator curatorial project art project exhibition mediator contemporary art exhibition. Pràctiques curatorials comissari curador projecte curatorial projecte artístic Szeemann Obrist web 2.0 exposició mediador art contemporani exposició. PINTURA Máster Universitario en Producción Artística-Màster Universitari en Producció Artística |
| Sumario: | Pràctiques curatorials contemporànies: l'hegemonia del projecte com a eina d'expressió artística és el títol que dóna nom a un treball teòric d¿investigació entorn de la preponderància de la proposta artística curatorial que relega, fins a cert punt, el protagonisme de la personalitat del creador. Per a la realització de l¿anàlisi i estudi d¿aquesta realitat hem fet ús d¿una metodologia inductiva: a partir de la particularitat d¿una sèrie de casos sorgeixen una sèrie de conclusions que descobreix la generalització d¿una hipòtesi, l¿hegemonia projectual. Fins a arribar a la hipòtesi i l¿exposició dels tres casos concrets d¿estudi (Bloc II), el treball examina la naturalesa de la pràctica curatorial contemporània (Bloc I). I ho fa començant pel plantejament de la necessitat/inevitabilitat d¿un mediador entre ull i obra, continuant amb l¿estudi de la figura híbrida del comissari-artista / artista-comissari mitjançant un breu repàs històric entorn de l¿evolució del comissari d¿art (el rol del qual passa de mediador-seleccionador a creador-artista), per acabar tractant el paper de l¿exposició com a mètode. Els tres casos particulars estudiats són els següents: "Live In Your Head. When Attitudes Become Form" comissariada per Harald Szeemann el 1969; "Hotel Carlton Palace. Chambre 763" (1993), de Hans Ulrich Obrist; i, per últim, ens endinsem en l¿experimentació i el concepte expositiu més recent en l¿era 2.0., tractant un conjunt de projectes que permeten un millor enteniment de les noves propostes més recents. En total, una selecció pragmàtica que permet exemplificar de manera clara aquesta evolució cap a la realitat plantejada. |
|---|