El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta
[cat] La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aport...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/107960 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/107960 http://hdl.handle.net/10803/401098 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Variació (Lingüística) Dialectologia Noguera Ribagorçana (Catalunya : Conca) Variation (Linguistics) Dialectology |
| Resumo: | [cat] La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats. L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya). L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues. Per als objectius de la tesi, s’ha partit de dades lingüístiques obtingudes d’enquestes dialectals pròpies que s’han fet a un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat –de 26 a 49 anys i de 55 a 85 anys–, procedents d’un total d’onze nuclis de la Terreta –sis de situats a l’àrea administrativament pallaresa i cinc a l’àrea administrativament ribagorçana. Complementàriament, s’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de la bibliografia per tal de conèixer l’extensió geogràfica dels trets estudiats assignada en les síntesis de dialectologia tradicional i en els treballs de caràcter general, i també s’han revisat treballs dialectals més específics centrats en varietats adscrites al ribagorçà i al pallarès. La comparació de les dades obtingudes en aquesta recerca amb les contingudes a la bibliografia ha permès de determinar amb més precisió l’adscripció subdialectal de la Terreta. En aquest sentit, s’ha pogut evidenciar la dificultat de traçar una frontera clara entre ribagorçà i pallarès –tal com han posat de manifest diversos autors fins ara– i, a la vegada, s’ha pogut constatar l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès que fa replantejar la divisió tradicional entre ribagorçà i pallarès. D’una altra banda, els resultats obtinguts han permès de detectar la incidència de la frontera administrativa com un factor diferenciador influent, que fa que la transició tradicionalment suau entre trets pròpia d’una àrea de contínuum pugui veure’s modificada. La recerca duta a terme deixa constància addicional dels processos de canvi lingüístic que tenen lloc en àrees de frontera. |
|---|