Fraseología española de origen latino y motivo grecorromano
Partint d’una concepció àmplia de la fraseologia i d'una perspectiva etnolingüística, l’anàlisi es centra en fraseologismes espanyols (especialment, parèmies) per als quals pot establir-se un origen llatí o una motivació en el món grecoromà, analitzant contrastivament les particularitats cultur...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2012 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/84020 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/84020 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Fraseologia espanyola Paremiologia espanyola Etnolingüística Llatí Antiguitat clàssica Fraseología española Paremiología española Latín Antigüedad clásica Spanish phraseology Spanish paremiology Ethnolinguistics Latin language Classical antiquity Llengua espanyola 81 |
| Resumo: | Partint d’una concepció àmplia de la fraseologia i d'una perspectiva etnolingüística, l’anàlisi es centra en fraseologismes espanyols (especialment, parèmies) per als quals pot establir-se un origen llatí o una motivació en el món grecoromà, analitzant contrastivament les particularitats culturals de dites unitats fraseològiques i dels seus corresponents precedents clàssics. Temàticament, el corpus s’ha limitat a ítems lingüístics que giren al voltant de la concepció clàssica d’ ‘amistat’, entesa com l’harmònic motor de les relacions humanes i socials. La major amplitud semàntica d’aquest concepte crucial de la filosofia antiga implica que en el treball es tractin, a part del tema de l’amistat pròpiament dita, altres temes que en deriven, com ara l’amor, la família i les relacions cíviques entre ciutadans. A banda de les relacions diacròniques entre els més de 10.000 ítems analitzats, la perspectiva d’estudi es centra en la parcialitat de la visió de la realitat presentada per aquests, en particular en el biaix cultural i social que suposen les consideracions que inclouen, presentant com universals apreciacions que, en realitat, són parcials i interessades, com a conseqüència de les relacions de poder que enterboleixen les relacions humanes que s’estudien. |
|---|