The impact of shearing and hormonal treatments (melatonin or cabergoline) in lactating dairy ewes
Es van realitzar 3 experiments amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la xolla o el tractament amb hormones (melatonina o cabergolina) a la lactació de 2 races d’ovelles lleteres (Lacaune, LC; Manchega, MN). En Exp. 1, es va utilitzar un total de 48 ovelles a meitat de lactació en condicions d’hive...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671086 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671086 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Xolla Esquileo Shearing Melatonina Melatonin Cabergolina Cabergoline Ciències de la Salut 636 |
| Sumario: | Es van realitzar 3 experiments amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la xolla o el tractament amb hormones (melatonina o cabergolina) a la lactació de 2 races d’ovelles lleteres (Lacaune, LC; Manchega, MN). En Exp. 1, es va utilitzar un total de 48 ovelles a meitat de lactació en condicions d’hivern suau. Les ovelles es van distribuir en 8 grups equilibrats als quals se’ls van aplicar els tractaments experimentals (control sense xolla, CO; xolla, SH). Les respostes a la xolla van variar segons la raça, la temperatura rectal després de la xolla va disminuir només en les ovelles MN (‒0.36ºC). La ingestió i la producció de llet van augmentar (5 i 10%, respectivament) a les LC-SH, en comparació de les LC-CO, però no van variar en les MN. No es van observar efectes en la composició de la llet ni en el perfil d’àcids grassos de la llet en cap de les races, però la producció de proteïna va augmentar un 9% en les ovelles LC-SH. A més a mes, no es van detectar efectes en els indicadors fisiològics en sang, així com en les reserves corporals de cap de les races. En Exp. 2, es van utilitzar 72 ovelles en l’inici de la lactació en condicions de tardor que van ser estabulades en 12 grups equilibrats. Els tractaments van ser: Control (CO), que no va rebre cap tractament, i Melatonina (MEL), que va rebre 1 implant (18 mg/ovella) s.c. a la base de l’orella. No es van detectar efectes de MEL sobre la ingestió, la producció de llet o la composició de la llet en cap de les races. Els valors de melatonina en plasma van mostrar un augment significatiu en les ovelles MEL de les dues races, però la PRL en plasma només va disminuir en les ovelles MN. No es van detectar efectes de MEL en l’IGF-I en plasma ni en els valors de les reserves corporals de cap de les races. En Exp. 3, es van utilitzar un total de 30 ovelles a final de lactació. Les ovelles es van distribuir en 3 grups equilibrats. Els tractaments van consistir en una sola injecció i.m. de cabergolina, un antagonista de la dopamina, a diferents dosis per ovella: baixa (L, 0.56 mg), alta (H, 1.12 mg) i control (CO, 1 ml de solució salina). No es va detectar cap reacció local en el lloc de la injecció, però la producció de llet va disminuir ràpidament després del tractament en ambdues races (MN vs. LC, ‒54% vs. ‒27%) i el contingut de greix i proteïna de la llet va augmentar de manera similar en ambdues races i en les dues dosis de cabergolina (23%, de mitjana), en comparació amb les ovelles CO. La PRL va disminuir dràsticament en les ovelles tractades amb cabergolina, en comparació amb les ovelles CO. El volum del braguer va ser similar per a les ovelles tractades amb cabergolina, però tots dos valors van ser més baixos que els de les ovelles CO com a resultat de la involució mamària. En conclusió, la xolla d’ovelles lleteres durant la lactació en condicions d’hivern suau, és una opció de maneig adequada que pot augmentar la ingestió i la producció de llet, sense efectes perjudicials sobre la composició de la llet. L’ús dels implants de MEL a l’inici de la lactació i en condicions de tardor no té efectes sobre la producció de ovelles lleteres. Finalment, la injecció de cabergolina pot ser una eina útil per facilitar la disminució de la producció de llet via la inhibició de la secreció de PRL de ovelles lleteres en el període de l’assecatge. |
|---|