| Sumario: | Sostenibilitat és internalització (i no tan sols econòmica) i, alhora, és l'acceptació de la matriu global: no hi ha paràmetres menyspreables. Cal una revisió del paradigma socioeconòmic que haurà de refer els balanços de tot. Els exemples de les noves cultures de l'aigua i de l'energia ho demostren; així com les conseqüències del primer pas, encara incert, que representa el Protocol de Kioto del que es comenta, entre d'altres coses, la desídia espanyola en el seu compliment i com encara no arriba a tots els àmbits productius. La sostenibilitat és, en definitiva, una qüestió cultural ja que les noves cultures (de l'aigua, de l'energia, de la mobilitat, etc.) depenen, en darrer terme, de la cultura. El veritable canvi propugnat perl sostenibilisme és cultural.
|
|---|
