La optimización de la estructura de capital de la empresa: un modelo práctico de trade-off y su validación empírica
Presentació d'un nou model de "Trade-Off" d'estructura òptima de capital d'una empresa. La innovació consisteix a incloure una simplificació de la fórmula de distància a la fallida de Merton (1974) realitzada per Bystrom (2006), per a determinar la taxa d'interès de l&#...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/64006 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/96530 http://hdl.handle.net/10459.1/64006 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estructura capital òptima Estructura capital optima Optimal capital structure Economia Financera i Comptabilitat 33 331 |
| Sumario: | Presentació d'un nou model de "Trade-Off" d'estructura òptima de capital d'una empresa. La innovació consisteix a incloure una simplificació de la fórmula de distància a la fallida de Merton (1974) realitzada per Bystrom (2006), per a determinar la taxa d'interès de l'empresa. D'aquest mode s'inclou un efecte dinàmic del palanquejament sobre la taxa d'interès, la qual cosa afecta el cost del deute i la taxa de descompte utilitzada i que s'expressa com un increment o disminució de la probabilitat de fallida de l'empresa. A l'unir aquest resultat a la pèrdua i valor de bons "ferralla" (publicat per Altman & Suresh, 2007), s'obté l'actual valor net del cost de fallida que es manifesta com a percentatge del valor del deute. El model desenvolupat s'ha aplicat a les empreses que van integrar al 2007 el DJIA, que calcula nivells estimats de deute per a aquestes empreses entre l'any 1996 i l'any 2006. Posteriorment, el deute estimat s'acara amb el deute real de l'empresa amb l'ús de la prova estadística de Mann-Whitney. Els resultats obtinguts indiquen que el 63% de les companyies comparades no mostren una diferència estadísticament significativa entre el deute estimat i el real. |
|---|