Managing Epidemics in Post-Imjin Korea
Entre els efectes posteriors de la Guerra d'Imjin (1592-1598), la fam i les malalties infeccioses van causar grans problemes a la població coreana del període Chosŏn i van comportar reptes pel govern central i els administradors locals. En aquesta tesi doctoral s'examinen les calamitats na...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:268145 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/268145 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Historiografia epidèmica Historiografía epidémica Epidemic historiography Corea premoderna Pre-modern Korean Història ambiental Historia ambiental Environmental history Ciències Humanes |
| Sumario: | Entre els efectes posteriors de la Guerra d'Imjin (1592-1598), la fam i les malalties infeccioses van causar grans problemes a la població coreana del període Chosŏn i van comportar reptes pel govern central i els administradors locals. En aquesta tesi doctoral s'examinen les calamitats nacionals i locals causades per les epidèmies, la gestió que en va fer el govern i com les forces locals compartiren les responsabilitats de salut i auxili. La tesi parteix d'un estudi quantitatiu de les epidèmies a finals de la dinastia Chosŏn, des de mitjans del segle XVI fins a la dècada de 1730, per tal de proporcionar una visió general de la freqüència i la gravetat dels brots epidèmics al llarg d'aquest període. Amb aquest propòsit, els registres relatius a les epidèmies en documents oficials i diaris privats han estat transformats en un conjunt de dades i han estat sotmesos a una anàlisi espai-temporal. A continuació, la tesi s'endinsa en l'anàlisi qualitativa, considerant cinc estudis de cas detallats (Capítols 2-6) que descriuen la història de les epidèmies des de la perspectiva de la història ambiental, la història de la medicina, la història social i les relacions exteriors. Els dos primers estudis de cas (Capítols 2 i 3) expliquen les causes ambientals de les epidèmies i mostren les mesures rutinàries adoptades pel govern de Chosŏn contra els brots epidèmics, com ara la distribució de medicaments, la construcció d'instituts mèdics centrals i la compilació de textos mèdics. El capítol 2 argumenta que el desenvolupament mèdic diferent dels tres estats combatents (Corea, Japó i Xina) va determinar les mesures que es van prendre contra els brots epidèmics que van afectar els exèrcits els primers mesos de 1593. S'argumenta que aquests brots, i les respostes a ells, van afectar el curs de la Guerra d'Imjin, contribuint al seu estancament i a les negociacions de 1593. El capítol 3 mostra que la degradació ambiental posterior a la Guerra d'Imjin i el clima extrem van induir la gent de les províncies del nord a fugir, cosa que va implicar la transmissió de malalties infeccioses per tot el país durant la dècada de 1610. La resposta del govern a aquesta crisi (la reconstrucció d'instituts mèdics, la reunió de metges i la compilació de quaderns mèdics) van formar el gruix principal de les mesures administratives mèdiques contra les epidèmies durant segles. Com que el tractament mèdic bàsic no era especialment eficaç contra les epidèmies, el govern de Chosŏn va provar nous enfocaments, com ara l'alliberament temporal dels presoners infectats i l'aïllament de les persones infectades i desplaçades. Per tant, el capítol 4 examina els impactes de les epidèmies a les presons, argumentant que les experiències de l'administració mèdica, les sentències ràpides i l'alliberament temporal de presoners durant els brots a les presons continuaren vigents en els segles següents, ajudant així a millorar l'ajuda als presos i a complementar les lleis pertinents. Al capítol 5, s'examina una primera forma de quarantena en la qual els administradors locals també van participar i compartir les responsabilitats de l'atenció mèdica i auxili a partir de la segona meitat del segle XVII. Finalment, el capítol 6 considera l'impacte de les epidèmies més enllà de les fronteres de Corea, concretament la verola i la pesta bovina que van afectar l'Àsia oriental al segle XVII. S'argumenta que els brots de verola van afectar no només la societat nacional sinó també les relacions exteriors amb l'imperi Qing. |
|---|