Entrenamiento con sobrecargas, servicios de acondicionamiento físico e incidencia de lesiones en el hockey patines
Aquesta tesi doctoral està estructurada en 4 estudis, té com a objectiu analitzar la preparació física i la incidència de lesions en el hoquei sobre patins a les dues lligues de màxima categoria d'Espanya. Per això, es va aplicar un qüestionari mitjançant entrevista personal a cadascun dels pre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/464569 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689337 http://hdl.handle.net/10459.1/464569 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hoquei patins Condicionament físic Lesions Hockey sobre patines Condición física Lesiones Roller Hockey Physical conditioning Injury Educació Física i Esportiva 37 79 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral està estructurada en 4 estudis, té com a objectiu analitzar la preparació física i la incidència de lesions en el hoquei sobre patins a les dues lligues de màxima categoria d'Espanya. Per això, es va aplicar un qüestionari mitjançant entrevista personal a cadascun dels preparadors físics dels equips espanyols estudiats, obtenint un nivell de resposta superior al 90%. Els resultats indiquen que la majoria dels preparadors físics de la segona categoria analitzats presentaven una formació insuficient, ja que només un 40% eren llicenciats o graduats en CAFE. A més, només un 10% del total de preparadors físics consultaven revistes científiques (JCR). En ambdues lligues, un percentatge relativament elevat de preparadors físics van manifestar que el temps dedicat al condicionament físic era insuficient, sent del 33.3% a la lliga de màxima categoria i del 56.3% a la lliga de segona màxima categoria. Així mateix, les deficiències principals estaven associades a l'equipament per a l'entrenament de força, a les infraestructures d'entrenament i a l'equipament d'avaluació. Els programes de condicionament desenvolupats als equips d'hoquei sobre patins no segueixen algunes de les directrius importants establertes per la comunitat científica, especialment als equips de menor categoria. A més, la valoració i el control de l'entrenament resultaven deficients a la majoria dels equips, en no tenir dades vàlides per conèixer l'estat de forma dels jugadors era impossible que poguessin reorientar l'entrenament de manera satisfactòria. Pel que fa a les lesions, la mitjana de lesions per equip va ser de 1.8 lesions per temporada als equips de categoria autonòmica i de 2.0 als equips de màxima categoria. Les lesions més freqüents van ser de tipus muscular, suposant el 25% del total de lesions registrades. El mecanisme de lesió més freqüent va ser el traumàtic i va ser la causa d'aproximadament dos terços del total de les lesions reportades. El 73,9% de les lesions es va produir durant la competició. En base a aquests resultats, se suggereix millorar les condicions laborals dels preparadors físics, així com els entorns d'entrenament i els programes de condicionament, per tal de millorar el rendiment dels jugadors i evitar en la mesura del possible lesions. A més, s'emfatitza la importància que els professionals involucrats en la preparació esportiva tinguin un alt nivell de competència científica i pràctica, així com infraestructures que garanteixin l'aplicació correcta dels programes de condicionament físic. |
|---|