Toxicitat mitocondrial i hematològica en pacients pediàtrics no infectats, exposats al VIH i a antiretrovirals
[cat] Actualment en el nostre medi només l’1-2% dels fills de mares infectades pel VIH contreuen la infecció, gràcies a les mesures preventives aplicades, fonamentades sobretot en l'ús de fàrmacs antiretrovirals. Malgrat que el benefici que aporten aquests fàrmacs és inqüestionable, se sap que...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/106432 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/106432 http://hdl.handle.net/10803/399727 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | VIH (Virus) Antiretrovirals Anèmia Mitocondris HIV (Viruses) Antiretroviral agents Anemia Mitochondria |
| Sumario: | [cat] Actualment en el nostre medi només l’1-2% dels fills de mares infectades pel VIH contreuen la infecció, gràcies a les mesures preventives aplicades, fonamentades sobretot en l'ús de fàrmacs antiretrovirals. Malgrat que el benefici que aporten aquests fàrmacs és inqüestionable, se sap que generen una càrrega d'efectes secundaris en els fills, ja que els reben durant la seva vida fetal i les primeres setmanes de vida i se'n desconeix la seva potencial repercussió a llarg termini. La tesi consisteix en 5 articles científics que pretenen objectivar què determina aquesta toxicitat i indagar en els mecanismes mitjançant els quals es genera. La toxicitat hematològica en els pacients pediàtrics exposats no infectats consisteix principalment en anèmia macrocítica les primeres setmanes de vida, habitualment subclínica i sempre autolimitada; i neutropènia. En els treballs realitzats observem que ni la reducció de la durada de la profilaxi neonatal amb zidovudina de sis a quatre setmanes ni l’ús durant la gestació de fàrmacs antiretrovirals de nova generació no disminueixen de forma significativa la incidència ni la gravetat de l’anèmia, que sembla relacionar-se sobretot a l´ús de zidovudina durant la gestació, molt habitual en tots els subgrups estudiats. D’altra banda, varis treballs apunten que la clínica derivada de disfunció mitocondrial en aquest col·lectiu de pacients podria ser més freqüent que en la població general. Fins l’actualitat escassos treballs han aportat dades sobre el metabolisme mitocondrial en pacients exposats no infectats, amb resultats contradictoris. En la nostra activitat de recerca, determinem per primera vegada de forma longitudinal els paràmetres mitocondrials, tant genètics com funcionals en els pacients exposats no infectats, observant una clara i persistent disfunció (disminució de l’activitat del complex IV de la cadena respiratòria mitocondrial), que és inversament proporcional al nivell d’ADN mitocondrial fins als sis mesos de vida. Observem també una disminució de les activitats enzimàtiques combinades (CII+CIII i CI+CIII+CIV de la cadena respiratòria mitocondrial) tant en les gestants com en els seus nadons a les sis setmanes de vida, i una correlació positiva entre els paràmetres materns i dels seus fills. Finalment, en analitzar conjuntament les dades de metabolisme mitocondrial i toxicitat hematològica, no observem una correlació clara entre elles. A les sis setmanes de vida, els pacients amb anèmia moderada o greu presenten menor activitat del CIV de la cadena respiratòria mitocondrial, fet que suggereix que la disfunció mitocondrial podria explicar almenys parcialment aquesta anèmia. |
|---|