Aproximaciones metodológicas desde la arqueopalinología a contextos antropogénicos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y a secuencias naturales del litoral mediterráneo
Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2018 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668790 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/668790 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Arqueopalinologia Paleoambient Tafonomía palinològica Paleoambiente Tafonomía palinológica Archaeopalynology Palaeoenvironment Palynological taphonomy Arts i humanitats 00 90 |
| Resumo: | Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades. |
|---|