Els orígens del socialisme històric a Mallorca (1892-1930)
[cat] Introducció: Mallorca desenvolupà a partir de l'últim terç del segle XIX una activitat industrial orientada cap a la producció de béns de consum i els mercats exteriors. Els sectors més destacats foren el tèxtil, el calçat, l'adob de pells, la fusta, entre d'altres. Aquesta indú...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672743 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672743 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Socialisme Mallorca Moviment obrer Sindicat Eleccions Socialismo Movimiento obrero Sindicato Elecciones Socialism Labor movement Union Elections Història del Moviment Obrer 93 |
| Sumario: | [cat] Introducció: Mallorca desenvolupà a partir de l'últim terç del segle XIX una activitat industrial orientada cap a la producció de béns de consum i els mercats exteriors. Els sectors més destacats foren el tèxtil, el calçat, l'adob de pells, la fusta, entre d'altres. Aquesta indústria feu ús d'una mà d'obra que tenia minsos salaris, llargues jornades laborals i unes males condicions higièniques. Davant aquesta situació a partir del Sexenni Democràtic (1868-1874) aparegueren entitats obreres que defensaven els interessos dels treballadors des d'opcions mutualistes i cooperativistes fins a altres de caràcter més reivindicatiu. A Mallorca aquestes entitats es desenvoluparen dins de l'entorn del republicanisme o de l'anarquisme de la Primera Internacional. Mentre en aquesta primera etapa el marxisme no tengué cap influència a Mallorca, a partir del 1890 amb l'impuls de la Segona Internacional i l'inici de la commemoració de la diada del Primer de Maig les idees socialistes d'influència marxista es desenvoluparen a Mallorca i el 1892 se constituïren les primeres agrupacions socialistes, les de Palma i Manacor. Contingut: El socialisme aparegué a Mallorca a partir de l'impuls que la Segona Internacional donà a la celebració de la diada del Primer de Maig amb la reivindicació de la jornada laboral de les vuit hores. El socialisme especialment a Palma es topà amb les actuacions d'elements anarquistes que posaven en qüestió l'estratègia sindical i política que el PSOE defensava. A la vegada, el socialisme també disputà amb el republicanisme els àmbits d'influència sobre la classe obrera. Mentre en el sindical els socialistes mallorquins aconseguiren que les societats obreres adoptassin un caràcter més reivindicatiu, en el polític les candidatures socialistes, tant en les municipals com en les generals, obtenien uns resultats decebedors, molt inferiors als dels republicans. Únicament aconseguiren algun regidor a Palma, Manacor, Llucmajor, Marratxí, entre d'altres pobles en els casos que majoritàriament s'aliaren o comptaren amb el suport dels republicans. A partir de 1914 els socialistes mallorquins aconseguiren una major rellevància per les seves campanyes contra l'encariment de les subsistències i el paper que tingué Llorenç Bisbal com a regidor a l'Ajuntament de Palma entre 1918 i 1922. A partir de 1919 els socialistes mallorquins patiren la crisi tercerista que acabà amb l'escissió d'una bona part dels membres de les Joventuts Socialistes i alguns dels seus principals dirigents que fundaren l'Agrupació Comunista de Palma. A la vegada, el 1923 el socialisme mallorquí patí una altra crisi amb l'expulsió de la major part del sector verguista que havia donat suport a la candidatura liberal de Joan March. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els socialistes aconseguiren el retorn d'una bona part dels dirigents que havien abandonat la seva militància. Conclusions: El socialisme mallorquí es basà especialment en la seva actuació en l'àmbit sindical on aconseguí controlar una bona part de les societats obreres. Se seguia l'estratègia marcada per la UGT i eren partidaris d'assolir acords amb la patronal abans de convocar una vaga d'incerta solució. La seva actuació en l'àmbit polític fou molt més limitada per les dificultats per compaginar la llarga jornada laboral dels seus militants i dirigents amb les tasques polítiques que s'havien d'acometre. Tot i així, destacaren dirigents com Francesc Roca i Llorenç Bisbal. Per altra banda, Alexandre Jaume fou el primer intel·lectual que milità dins les files socialistes i també s'ha de reconèixer la influència que tengué Gabriel Alomar. Durant la dictadura de Primo de Rivera el socialisme es consolidà com a força hegemònica dins els moviment obrer a Mallorca a partir de la inauguració del nou edifici de la Casa del Poble i la constitució de la Federació Balear de la UGT. |
|---|