El papel del Factor XIII en la Coagulopatía del Paciente Gran Quemado
Introducció: El pacient gran cremat (PGC) presenta en els dies posteriors al traumatisme tèrmic, una alteració de la coagulació d'origen multifactorial. Són diversos els estudis realitzats sobre coagulació al PGC, però, el Factor XIII (FXIII), encarregat de convertir els monòmers de fibrina en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672596 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672596 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cremats Quemados Burns Coagulació Coagulación Coagulation Factor XIII Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Introducció: El pacient gran cremat (PGC) presenta en els dies posteriors al traumatisme tèrmic, una alteració de la coagulació d'origen multifactorial. Són diversos els estudis realitzats sobre coagulació al PGC, però, el Factor XIII (FXIII), encarregat de convertir els monòmers de fibrina en un coàgul estable i relacionat amb el procés de cicatrització de les ferides, no s'ha estudiat fins a l'actualitat. Els dèficits de FXIII no es detecten amb les proves de coagulació habituals, de manera que encara que aquestes fossin normals el PGC podria arribar a quiròfan en un situació de coagulopatia inadvertida. Donat que el PGQ presenta un procés de cicatrització extensa, el consum d'aquest Factor podria estar justificat. Justificació científica: El PGC es sotmet a una cirurgia amb alt risc de sagnat per al desbridament de les cremades, a la qual podria estar arribant a una situació de coagulopatia inadvertida per dèficit de FXIII. Aquest estudi ens permetrà saber si els nivells de Factor XIII al PGC es troben dins dels rangs de normalitat en el moment de la intervenció quirúrgica i si el nostre pacient es troba en risc de patir una coagulopatia. Hipòtesi: El pacient gran cremat pateix un dèficit adquirit de Factor XIII. Objectius: L'objectiu principal d'aquest estudi és determinar si el pacient gran cremat presenta un dèficit de Factor XIII en el moment de l'acte quirúrgic. Objectius secundaris: Descriure la cinètica del FXIII en els 30 primers dies després del trauma tèrmic. Relacionar els nivells de FXIII amb el consum intraoperatori d'hemoderivats així com amb la cicatrització. Relacionar el consum de FXIII amb la superfície corporal cremada. Veure si hi ha relació entre el MCF del ROTEM i els nivells de FXIII. Descriure la cinètica de diferents factors i cofactors implicats en la coagulació, anticoagulació i fibrinòlisi, així com diferents tests de coagulació durant els 30 dies després del trauma tèrmic. Relacionar els paràmetres estudiats amb la morbimortalitat. Disseny de l'estudi: Es tracta d'un estudi pilot observacional, prospectiu unicèntric, de la cinètica de l'FXIII, així com d'altres factors i cofactors de la coagulació del PGC durant els 30 primers dies després del trauma tèrmic en una mostra de 21 pacients grans cremats . Resultats: El FXIII presenta una caiguda significativa de 75.10 punts percentuals des del trauma tèrmic fins al preoperatori i de 87.70 punts fins a les 24 hores postoperatòries, arribant a la cirurgia amb una mitjana de FXIII antigènic del 32%. La major part de factors pateixen un descens significatiu en nivells plasmàtics a les 24 hores del trauma tèrmic. Conclusions: El PGC experimenta una disminució dels nivells plasmàtics de FXIII significativa des del moment de l'ingrés fins a 24 hores després de la cirurgia, trobant-se en nivells infranormals en el moment de la intervenció quirúrgica que no es van poder detectar mitjançant altres tests de coagulació. El descens de la majoria dels factors a les 24 hores sembla estar associat amb la dilució per la fluidoteràpia intensiva de la ressuscitació. |
|---|