Destruccions de poblats i constructes arqueològics: l’impacte de la Segona Guerra Púnica a Menorca
La recerca en el registre arqueològic de les traces de la hivernada de Magó a Menorca en el transcurs de la Segona Guerra Púnica va trobar en el poblat de Trepucó, sobretot a partir de les excavacions de 1976-1986, els primers suposats indicis. Amb el pas dels anys i de successives publicacions i pr...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/486978 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/486978 https://doi.org/10.21001/rap.2023.33.2 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Menorca (Illes Balears) -- Arqueologia Guerra Púnica, 2a, 218-201 aC 90 |
| Sumario: | La recerca en el registre arqueològic de les traces de la hivernada de Magó a Menorca en el transcurs de la Segona Guerra Púnica va trobar en el poblat de Trepucó, sobretot a partir de les excavacions de 1976-1986, els primers suposats indicis. Amb el pas dels anys i de successives publicacions i projectes arqueològics es va estendre la idea d’una destrucció de molts poblats sota diferents signes de violència vinculats a l’ocupació bàrquida, sovint per interpretacions forçades de noves dades que expressaven més la voluntat d’inserir-les en el discurs assumit que el que demostraven en si mateixes. En aquest article, s’analitza la formació del constructe al llarg de gairebé quatre dècades i se’n revisen els contextos arqueològics, especialment des d’una òptica cronològica. |
|---|