Cos i discursivitat pedagògica: bases per a la ideació corporal.
[cat] El segle XX, però especialment el traspàs cap al segle XXI, ha servit per trencar amb formes estàtiques d'entendre determinades pràctiques educatives, que privilegiaven la formació intel·lectual i que menyspreaven el cos dels educands en moltes de les seves dimensions. Aquest trencament e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/43037 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/43037 http://www.tdx.cat/TDX-1103104-115848 http://hdl.handle.net/10803/2894 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cos humà Ment i cos Hermenèutica Pedagogia Eugenèsia Antropologia social Human body Mind and body Hermeneutics Pedagogy Eugenics Social anthropology |
| Sumario: | [cat] El segle XX, però especialment el traspàs cap al segle XXI, ha servit per trencar amb formes estàtiques d'entendre determinades pràctiques educatives, que privilegiaven la formació intel·lectual i que menyspreaven el cos dels educands en moltes de les seves dimensions. Aquest trencament ens ha permès obrir uns escletxa que des de l'hermenèutica ens ha ofert la possibilitat de fer-ne noves interpretacions que ens han conduït a una proposta d'ideació corporal per part dels educands. Es tracta d'una investigació hermenèutica sobre la construcció social del cos en les praxis pedagògiques, que ha estat feta des d'una mirada interdisciplinar, posant en joc múltiples perspectives (filosòfica, antropològica, teològica, lingüística, històrica, estètica, psicològica, mèdica, sociològica i pedagògica). Allò que aporta la tesi doctoral és una "nova mirada" al cos més enllà de les seves dimensions físiques, situant-se en la seva perspectiva simbòlica i cultural. La memòria de la tesi doctoral ha estat estructurada en tres parts diferents que donen cos al conjunt de discursos al voltant de l'educació corporal. La primera part té a veure amb els aspectes epistemològics de la tesi doctoral i s'enceta amb un capítol dedicat a la Planificació de la investigació, on es situen els objectius, la metodologia, i sobretot es defineix i justifica el perquè la construcció del nostre discurs des de l'hermenèutica. Seguidament es reflexiona sobre les possibilitats de situar el cos com a objecte d'estudi en les ciències socials, i en la pedagogia en particular, elaborant el que hem denominat com a Bases per a l'elaboració d'una epistemologia del cos. Situar els fonaments científics de la recerca no es pot fer, entenem, al marge de la seva dimensió històrica, que hem recollit en la Genealogia del cos. Abans d'entrar a investigar el paper del cos en els models pedagògics ens ha calgut situar la Teoria del cos i analitzar i desvetllar els mecanismes de Construcció social del mateix. La segona part es centra en els discursos del cos en la pedagogia. Hem estructurat la narració en tres capítols diferents. El primer revisa el paper del cos en les pràctiques d'Higienització i control pedagògic dels cossos dels educands. Partint de les teories racials, i passant pels projecte eugenèsic de l'Alemanya nazi, arribem a construcció actual de cossos heteronormatius. El segon estudia les formes pedagògiques de subjectivització corporal, partint de les experiències i discursos del naturalisme pedagògic, de l'Escola Nova, de la pedagogia culturalista i finalitzant en l'educació del cos des de la psicoanàlisi. El darrer capítol d'aquest apartat analitza els discursos actuals de la pedagogia sobre el cos a partir dels nous dualismes, de les pràctiques de poder i control corporals i del cos situat en els territoris fronterers. Finalitza amb el que hem denominat com Pedagogia <i>queer</i>. El darrer apartat de la tesi doctoral consta de tres capítols. El primer revisa les formes contemporànies de transformació corporal (tatuatges, piercings, transsexualitat, cirurgia estètica, etc.). El segon projecta les bases per a la ideació corporal del subjectes pedagògics, i el tercer revisa les aportacions que la tesi fa a la pedagogia, així com noves vies de continuïtat. S'acompanya d'una àmplia i acurada bibliografia en diferents idiomes. |
|---|