De las formas narrativas brevísimas al microrrelato en la obra de ficción de Borges y en sus antologías
La finalitat principal d'aquesta tesi doctoral consisteix a estudiar la manera com es poden concebre les aportacions que va exercir Jorge Luis Borges sobre la narrativa brevíssima. Aquesta influència es fa en tres moviments: primer, l'anàlisi del Borges lector de microrelats i creador d�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:268119 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/268119 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microrelat Microrrelato Short-short story Borges Antologia Antología Anthology Ciències Socials |
| Sumario: | La finalitat principal d'aquesta tesi doctoral consisteix a estudiar la manera com es poden concebre les aportacions que va exercir Jorge Luis Borges sobre la narrativa brevíssima. Aquesta influència es fa en tres moviments: primer, l'anàlisi del Borges lector de microrelats i creador d'antologies de ficcions brevíssimes; segon, l'estudi del Borges productor i narrador de microrelats; i tercer, un examen de l'anomenada empremta de Borges, en què un corpus de microrelats d'escriptors espanyols i hispanoamericans assenyala una manifesta o suposada influència borgiana. Els catorze autors contemporanis del corpus són José María Merino, Luis Mateo Díez, Juan José Millás, Julia Otxoa, José del Turó, Eugenio Mandrini, Luisa Valenzuela, Raúl Brasca, Ana Maria Shua, Cristina Peri Rossi, René Avilés Fabila, Mònica Lavín, Diego Muñoz Valenzuela i Lilian Elphick. Com a conclusions principals, podem considerar quatre postulats. Primer, els creadors del corpus van créixer i es van formar com a escriptors gràcies a nombroses lectures entre les quals, tard o d'hora, es va reflectir l'empremta borgiana; no obstant això, podem afirmar que en les seves creacions breus i en les maneres de llegir la nostra percepció del patrimoni borgià també va resultar modificada. Segon, a Borges i Bioy Casares, traduir consisteix a reescriure, i, generalment, a recrear. Tercer, les repetides al·lusions a Cervantes tant de la part de Borges com dels autors del corpus il·lustren la insistència temàtica del microrelat com a gènere que assaja constantment l'extrema concisió del relat de cara a la novel·la. Finalment, les preferències borgianes per les literatures orientals obeeixen a un impuls de crear una forma de correspondència entre els sistemes lingüístics propis de la llengua xinesa, per exemple, i l'espanyol; el sistema ideogràfic xinès vol evocar, així, un paradigma de la depuració estilística de la narrativa brevíssima. |
|---|