Comorbiditat i predictors de resposta al tractament en el Joc Patològic
El trastorn per Joc Patològic (JP), definit com una conducta de joc desadaptativa, persistent i recurrent que altera el funcionament personal, familiar i/o laboral de la persona i el seu entorn, està classificat com a Trastorns relacionats amb substàncies i Trastorns addictius dins el Manual Diagnòs...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461855 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/461855 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Joc compulsiu Juego compulsivo Compulsive gambling Comorbiditat Comorbilidad Comorbidity Psicosi Psicosis Psychoses Psicoteràpia Psicoterapia Psychotherapy Ciències de la Salut 616.89 |
| Resumo: | El trastorn per Joc Patològic (JP), definit com una conducta de joc desadaptativa, persistent i recurrent que altera el funcionament personal, familiar i/o laboral de la persona i el seu entorn, està classificat com a Trastorns relacionats amb substàncies i Trastorns addictius dins el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, quinta edició (DMS-5, 2013). Es caracterítza per en una incapacitat del jugador per controlar la conducta de joc, malgrat les conseqüències negatives que aquest fet li comporta. L’objectiu global de la Tesi Doctoral és aprofundir en el maneig dels pacients amb JP, cercant evidència sobre la prevalença del JP en determinats subgrups de risc, així com millorar el coneixement d’aquells aspectes que podrien influir en la resposta al tractament. Els objectius específics d’aquest treball de recerca son: 1) determinar la prevalença de les dificultats de joc en una mostra de pacients psiquiàtrics ingressats i comparar-la amb una mostra de pacients no psiquiàtrics ingressats, 2) analitzar la prevalença de les dificultats de joc entre els diferents trastorns psiquiàtrics i 3) determinar les principals variables clíniques, psicopatològiques o de personalitat que podrien actuar com a predictors de recaiguda i/o abandonament, en una mostra de pacients amb JP en tractament. Els dos estudis que formen part d’aquesta Tesi Doctoral s’han dut a terme en el marc de la Unitat d’Atenció al Joc Patològic i altres Addiccions no tòxiques de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa. En el primer estudi, centrat en determinar la prevalença de les dificultats de joc en una mostra de pacients psiquiàtrics ingressats, comparant-la amb una de pacients ingressats sense patologia psiquiàtrica coneguda, s’inclou un total de 100 pacients ingressats a la Unitat d’Hospitalització de Psiquiatria de l’Hospital de Terrassa i 100 pacients sense patologia psiquiàtrica, ingressats en d’altres serveis del mateix centre hospitalari, emparellats per edat i sexe. Com a resultats principals trobem que els pacients amb patologia psiquiàtrica respecte els ingressats sense aquesta patologia, presenten una major prevalença de les dificultats de joc (pacients psiquiàtrics 9% vs 3% pacients no psiquiàtrics) i un patró de joc més greu (pacients psiquiàtrics: 8% JP i 1% joc problemàtic vs pacients no psiquiàtrics: 2% JP i 1% joc problemàtic). Entre els pacients amb diagnòstic psiquiàtric, els pacients amb trastorn psicòtic presenten una major prevalença de dificultats de joc. El segon estudi, te com a objectiu determinar les principals variables clíniques, psicopatològiques o de personalitat que poden actuar com a predictors de recaiguda i abandonament, després d’un període de tractament i seguiment, en una mostra de pacients en tractament per JP. S’inclouen 566 pacients amb disgnòstic de JP, atesos a la Unitat d’Atenció al Joc Patològic del Consorci Sanitari de Terrassa entre octubre de 2005 i gener de 2012. Com a resultats principals destaca que, en relació a les recaigudes, un 14,1% dels pacients presenta com a mínim una recaiguda durant tot el període de tractament i seguiment. Les recaigudes apareixen principalment durant els primers 6 mesos des de l’inici del tractament. Els pacients solters, que inverteixen quantitats entre 0 - 100€/setmana en joc i amb puntuacions elevades en la dimensió Evitació del Risc del TCI-R, presenten més risc de recaiguda durant el tractament. A més a més, aquells subjectes que a l’inici del tractament mantenen activa la conducta de joc mostren més risc de recaure durant la fase de seguiment, que els que estaven abstinents a l’inici del tractament. En relació a l’abandonament, un 27.8% han deixat d’assistir a 3 o més visites al llarg de tot el programa terapèutic. Els pacients solters, més joves i amb puntuacions elevades en l’escala Recerca de Novetat del TCI-R, presenten un major risc d’abandonar el tractament. |
|---|