Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere
[cat] Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida sense violències ni revictimitzacions, l'objectiu principal de la recerca ha consistit en analitzar l'abast de la influència de la cultura masclista en els procediments judicials així com en el r...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/137199 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/137199 http://hdl.handle.net/10803/667202 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Violència contra les dones Masclisme Dones maltractades Procediment judicial Violence against women Machismo Abused women Judicial process |
| Sumario: | [cat] Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida sense violències ni revictimitzacions, l'objectiu principal de la recerca ha consistit en analitzar l'abast de la influència de la cultura masclista en els procediments judicials així com en el reflex mediàtic i social que es fa de la justícia en el camp de la violència de gènere. La metodologia emprada en aquesta recerca ha estat l'etnografia en l'àmbit judicial, a partir de l'observació a jutjats i d'entrevistes a operadors jurídics que treballen amb la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Els resultats demostren que el dret de les víctimes a l'accés a la justícia es veu vulnerat si no es deixen enrere les idees preconcebudes de com han de ser i actuar homes i dones, també, durant un procés judicial. S'ha observat que té lloc la perpetuació d'estereotips de gènere i de prejudicis que romanen instal·lats en l'imaginari del delicte de violència de gènere (la idea de les “denúncies falses” en relació als sobreseïments provisionals i les absolucions per falta de proves, la sospita que existeixi un ànim espuri al darrera la interposició de denúncies, la culpabilització de la víctima, entre d'altres), fet que té conseqüències en la protecció de la persona ofesa, en la seva credibilitat, en la concessió d'ordres d'allunyament, en les sentències i en el tracte directe amb totes les parts del procés judicial. La principal proposta és que el conjunt de professionals que treballen amb la Llei rebin una formació especialitzada més enllà de qüestions legals, abordant, també, la comprensió del fenomen de violència de gènere i les seves particularitats, mostrant, al mateix temps, la seva complexitat. |
|---|