Aprendiendo a ser un "buen cristiano". Un acercamiento antropológico a las comunidades evangélicas pentecostales transnacionales de Colombia, Chile y España
Aquest estudi explora el procés de formació del "bon cristià" en comunitats evangèliques/pentecostals transnacionals a Colòmbia, Xile i Espanya. La investigació descriu i explica els elements que configuren aquesta formació, entesa com un procés relacional, encarnat i situat històricament....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323369 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/323369 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Experiència religiosa Religious experience Experiencia religiosa Expérience religieuse Ciències Socials |
| Resumo: | Aquest estudi explora el procés de formació del "bon cristià" en comunitats evangèliques/pentecostals transnacionals a Colòmbia, Xile i Espanya. La investigació descriu i explica els elements que configuren aquesta formació, entesa com un procés relacional, encarnat i situat històricament. Adoptant un enfocament qualitatiu etnogràfic, complementat amb dades quantitatives, el treball de camp es va realitzar entre 2021 i 2024 a seus de l'Església Pentecostal Unida de Colòmbia/Europa (IPUC/IPUE) i l'Església Evangèlica Apostòlica del Nom de Jesús (IEAN-Jesús). Es van utilitzar entrevistes, observació participant, grups focals i un qüestionari sobre la percepció de Déu i el "bon cristià". El marc teòric se situa en la intersecció de l'antropologia de la religió, els estudis migratoris transnacionals i les teories de l'embodiment i l'habitus, emprant el concepte de capital religiós. Els principals resultats revelen que la formació del bon cristià és una reconfiguració identitària profunda, modelada per estructures institucionals i vivències personals/comunitàries. Les esglésies actuen com a espais vitals de suport i sentit davant les incerteses de la migració. La percepció de Déu és transformadora, font de guia i responsabilitat. Rituals com el baptisme en aigua i el "baptisme de foc" (glossolàlia) són fonamentals per a l'afiliació i la confirmació. El cos és un lloc central d'aprenentatge i disciplina moral, manifestat en tècniques corporals i una estètica cristiana distintiva (vestimenta, aparença). Les crisis vitals són reinterpretades com a proves de Déu o lligams a superar, la qual cosa marca un abans i un després en la vida de les persones. La comunitat es construeix a través de pràctiques quotidianes com les devocionals ("Matins de Victòria"), la formació doctrinal (REFAM) i els esdeveniments socials ("Tornejos de Congregacions"), cosa que fomenta la comunitat. En síntesi, la tesi conclou que aquest procés és un complex entramat d'experiències, pràctiques i de pertinença comunitària en un món percebut com una batalla espiritual, on la reciprocitat amb Déu i l'entrega personal són pilars per assolir la salvació i un propòsit de vida. |
|---|