Evaluación ecográfica parotídea y submandibular de los pacientes con diagnóstico de Síndrome de Sjögren primario
La síndrome de Sjögren primària (SSp) és una malaltia autoimmune sistèmica caracteritzada per la presència de “síndrome sicca”, secundària a l’afectació de les glàndules exocrines. La SSp també pot causar diverses manifestacions extraglandularsque que en condicionen el pronòstic. L’ecografia de glàn...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689685 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689685 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Síndrome de Sjögren Sjögren's syndrome Ecografia Ecografía Ultrasound Glàndules salivals Glándulas salivares Salivary glands Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La síndrome de Sjögren primària (SSp) és una malaltia autoimmune sistèmica caracteritzada per la presència de “síndrome sicca”, secundària a l’afectació de les glàndules exocrines. La SSp també pot causar diverses manifestacions extraglandularsque que en condicionen el pronòstic. L’ecografia de glàndules salivals (SGUS) és un procediment simple, no invasiu i disponible que pot proporcionar informació sobre les característiques de les glàndules salivals. Diversos estudis recents han avaluat la SGUS com a eina per diagnosticar la SSp, especialment els scores d’heterogeneïtat del parènquima glandular, i com aquests es relacionen amb diferents característiques de la SSp. L’objectiu d’aquest treball va ser valorar la utilitat de l’score SGUS OMERACT d’heterogeneïtat del parènquima glandular en el diagnòstic de la SSp (un dels scores de consens internacional més recent), així com identificar altres troballes ecogràfiques rellevants de les glàndules salivals majors i els ganglis limfàtics adjacents, que fossin útils per diferenciar els pacients amb SSp d’aquells afectats de síndrome seca-no Sjögren. A més, es va avaluar l’associació entre aquest score i la resta dels paràmetres ecogràfics estudiats, així com la seva associació amb les característiques clíniques, histològiques i serològiques de la SSp i se’n va comparar el rendiment diagnòstic. S’hi van incloure 53 pacients amb SSp d’acord amb els criteris AECG del 2002, 30 pacients amb síndrome sicca sense criteris de SSp ni d’altres malalties sistèmiques autoimmunes, i 21 subjectes sans. Les glàndules paròtides i submandibulars es van examinar mitjançant ecografia mode B, Doppler color i elastografia. Es va avaluar l’heterogeneïtat del parènquima glandular mitjançant l’score OMERACT, definint-se una puntuació ≥2 com a score positiu. Es van considerar els diàmetres glandulars, el patró de vascularització Doppler, la rigidesa mesurada amb elastografia d’ona de tall, i la mida, la forma i el nombre dels ganglis limfàtics adjacents. Posteriorment, els pacients amb SSp es van classificar en dos grups segons l’score (positiu vs. negatiu) i es van comparar les troballes ecogràfiques, així com les dades demogràfiques, clíniques, histopatològiques i de laboratori (inclosa la determinació d’anticossos monoespecífics per a Ro60 i Ro52 ) entre els dos grups. L’score d’heterogeneïtat del parènquima glandular va ser positiu en 32 pacients amb SSp (60,4%) enfront a 6 pacients sicca (20%, p<0,001) i cap subjecte sa (p<0,001). Els pacients amb SSp van presentar a més menor diàmetre de les glàndules submandibulars en comparació amb els altres grups, i mesures més grans de les glàndules paròtides i major rigidesa glandular en comparació únicament amb subjectes sans. Els ganglis limfàtics van ser lleugerament més grans en els pacients amb SSp, especialment els intraparotidis. L’score SGUS positiu es va associar alhora amb diàmetres submandibulars més petits. Pel que fa a les característiques de la SSp, l’score SGUS positiu es va associar amb una durada més gran de la xeroftalmia (p<0,001) i xerostomia (p=0,003), amb doble positivitat per a anticossos anti-Ro60 i anti-Ro52 (p=0,004) i amb triple positivitat per a anticossos anti-Ro60, anti-Ro52 i anti-La (p=0,008). L’score SGUS va presentar sensibilitat del 60,4% i especificitat del 80% per a la classificació de la SSp en un context de síndrome sicca, amb corba AUC-ROC de 0,724. Per tant, l’score OMERACT d’heterogeneïtat del parènquima glandular és un paràmetre útil per al diagnòstic de SSp en context sicca, així com els diàmetres submandibulars. L’score SGUS positiu s’associa amb els diàmetres de les glàndules submandibulars, la durada dels símptomes de sequedat i la serologia específica de la SSp. La precisió diagnòstica del SGUS és similar a la d’altres ítems inclosos en el diagnòstic de l’SSp, per la qual cosa s’hauria de considerar una eina complementària per diagnosticar-lo. |
|---|