La comprensió lectora en llengua catalana de l’alumnat amb sordesa de cicle superior de Primària i d’ESO
El cribratge auditiu universal neonatal, l’atenció primerenca, les propostes pedagògiques actuals i els avenços en la investigació i en el desenvolupament tecnològic han contribuït a millorar el desenvolupament personal i social de l’alumnat amb pèrdua auditiva, permetent que alguns/es alumnes arrib...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694483 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694483 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | comprensió lectora sordesa adolescència 376 |
| Sumario: | El cribratge auditiu universal neonatal, l’atenció primerenca, les propostes pedagògiques actuals i els avenços en la investigació i en el desenvolupament tecnològic han contribuït a millorar el desenvolupament personal i social de l’alumnat amb pèrdua auditiva, permetent que alguns/es alumnes arribin a desenvolupar habilitats pròpies per a la seva edat (Alegría i Domínguez, 2009; Sarant et al., 2015; Tomblin et al., 2020; Mayer et al., 2021). No obstant això, alguns autors insisteixen en què l’accés al llenguatge escrit i la capacitat lectora dels alumnes amb deficiència auditiva continua sent més baixa que la dels alumnes oients (Wauters et al., 2006; Vermeulen et al., 2007; Harris i Terlektsi, 2011; Kyle i Harris, 2011; Tobey et al., 2013; Pimperton et al., 2016; Antia et al., 2020; Easterbrooks i Lederberg, 2021). En aquesta investigació ens hem proposat identificar les dificultats en comprensió lectora de l’alumnat amb pèrdua auditiva atès pel CREDA Pere Barnils de Barcelona d’entre 11 i 16 anys. Per dur a terme aquest objectiu hem realitzat una investigació de tipus clínic quasi-experimental amb un disseny transversal, organitzada en cinc estudis. Les dades han estat obtingudes mitjançant l’aplicació de cinc tasques de comprensió lectora a un grup d’alumnes normoients d’escoles i instituts de Barcelona (grup control; N=359) i a un grup d’alumnes sords (grup experimental; N=29). Tots ells de 6è de Primària, 2n i 4t d’ESO. Els instruments d’avaluació emprats han estat: Estudi 1) Tasca d’eficàcia lectora: adaptació al català del Test col·lectiu d’eficàcia lectora, TECLE (Marin i Carrillo, 1999). Estudi 2)Tasca de detecció de l’estratègia de paraules clau: adaptació al català de la Prova de detecció de l’estratègia de paraules clau, DEPC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudi 3) Tasca de vocabulari; adaptació al català de la Prova de vocabulari, VOC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudi 4) Tasca d’habilitats bàsiques de morfosintaxi. Estudi 5) Tasca sobre la generació d’inferències durant la lectura; elaborada a partir del material publicat per Monfort et al. (2017). Els resultats constaten una àmplia variabilitat i un rendiment significativament inferior per part de l’alumnat amb sordesa en les cinc tasques de comprensió lectora evaluades, el que posa de manifest que les limitacions en comprensió lectora de l’alumnat sord persisteixen més enllà dels primers cursos d’educació Primària. En conseqüència, si bé hi ha diversos estudis que mostren una millora notable en les competències escolars dels estudiants amb sordesa (Alegría y Domínguez, 2009; Sarant et al, 2015; Mayer et al., 2021) no podem oblidar la presència d’un grup considerable d’estudiants amb pèrdua auditiva que no aconsegueixen assolir els nivells desitjats degut a diverses circumstàncies. Per això és tant important continuar investigant en l’especificitat dels seus aprenentatges i desenvolupar així mètodes d’intervenció logopèdica més eficaços. |
|---|