Empremta molecular del fenomen clínic de tolerància isquèmica induït per isquèmia cerebral transitòria
Els atacs isquèmics transitoris (AITs) constitueixen l’expressió clínica de la isquèmia cerebral transitòria i, freqüentment, precedeixen a l’infart cerebral. Tot i que els AITs estan associats amb un elevat risc de patir un ictus isquèmic posterior, contribueixen al desenvolupament del fenomen de l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668927 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668927 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biomarcadors Tolerancia isquèmica Ictus isquèmic Biomarcadores Tolerancia isquémica Ictus isquémico Biomarkers Ischemic tolerance Ischemic stroke 616.8 |
| Sumario: | Els atacs isquèmics transitoris (AITs) constitueixen l’expressió clínica de la isquèmia cerebral transitòria i, freqüentment, precedeixen a l’infart cerebral. Tot i que els AITs estan associats amb un elevat risc de patir un ictus isquèmic posterior, contribueixen al desenvolupament del fenomen de la tolerància isquèmica (TI), que condueix a una resposta genòmica i proteòmica amb efectes importants sobre els sistemes homeostàtic, inflamatori i endotelial. L’estudi de biomarcadors relacionats amb aquest fenomen està adquirint una gran importància amb la idea de conèixer millor els canvis fisiopatològics d’aquesta protecció. L’objectiu general de la tesi ha estat la confirmació de l’existència del fenomen de TI induït pel patiment d’un AIT previ a l’infart cerebral en una cohort de pacients consecutius (registre ESTOICA, n=541) i de la seva traducció en canvis en el nivells d’expressió de biomarcadors circulants. Es van analitzar diferències clíniques, radiològiques i pronòstiques entre els pacients amb un AIT previ recent (n=40 [7,4%]) a l’ictus isquèmic i els que no l’havien patit amb anterioritat. També es van estudiar diferències en l’expressió de proteïnes, metabòlits i miRNAs circulants entre els dos grups. Els pacients amb un AIT previ recent presentaren un perfil etiològic diferent, amb un predomini de subtipus ateromatós i llacunar, i una millor evolució clínica i radiològica que es tradueix en un possible fenomen de TI. A més, hem identificat canvis en l’expressió proteica, metabòlica i de miRNAs circulants, fet que revela la implicació de diferents vies i actors en aquest fenomen i que poden constituir noves dianes per al desenvolupament de teràpies de neuroprotecció. |
|---|