Life history and ecology of late Miocene hipparionins from the circum-Mediterranean area
Els hipparionins eren uns èquids tridàctils molt diversificats durant el Miocè superior a l'àrea circummediterrània, on alguns van esdevenir nans. Per la seva abundància, aquests són un grup clau en la recerca paleoecològica i l’anàlisi de patrons evolutius, tot i que encara cal conèixer millor...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670137 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/670137 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Paleohistologia Paleohistología Paleohistology Èquids Équidos Equids Història de vida Historia de vida Life history Ciències Experimentals 56 |
| Resumo: | Els hipparionins eren uns èquids tridàctils molt diversificats durant el Miocè superior a l'àrea circummediterrània, on alguns van esdevenir nans. Per la seva abundància, aquests són un grup clau en la recerca paleoecològica i l’anàlisi de patrons evolutius, tot i que encara cal conèixer millor la seva ecologia. Un dels aspectes més importants de la biologia d'un organisme és la seva història de vida, la qual pot ser reconstruïda a partir de la microestructura òssia i dental, i ens proporciona informació sobre el context ambiental. Així mateix, la dieta, una altra característica de la biologia d'un organisme i un important vincle amb l’ambient, es pot inferir a través del microdesgast dental. En aquesta tesi, l'objectiu principal és dilucidar les condicions ecològiques i els mecanismes relacionats amb la disminució de mida que van patir alguns hipparionins de l'est i oest del Mediterrani. Amb aquesta finalitat, es (i) reconstrueixen els patrons de creixement de metàpodes i molars d'hipparionins de diferent mida, (ii) s'infereixen les seves històries de vida, i (iii) s'exploren les seves dietes a través del microdesgast per testar les inferències ecològiques obtingudes de l'anàlisi de les històries vitals. <br /><br /> L'estudi de la histologia dels metàpodes permet reconstruir el creixement ontogenètic i establir l'assoliment d'una maduresa relativa. La identificació de diferents edats de maduració, doncs, evidencia diferents estratègies de creixement en els hipparionins analitzats. L'estudi de laminacions diàries en l’esmalt revela, per primer cop en ungulats, taxes de creixement en primeres/segones molars més elevades que en terceres molars de formació més tardana, suggerint un vincle entre el desenvolupament dental i el somàtic. Així, les taxes de creixement dental més lentes i les erupcions relativament posteriors (correlacionades amb trets d'història de vida) indiquen ritmes de creixement més lents en hipparionins comparat amb Equus. Això contrasta amb la idea d'històries de vida ràpides en hipparionins pel fet de ser generalment més petits. A més, els hipparionins nans occidentals mostren un desenvolupament dental més lent que el de les formes grans i una maduresa relativament tardana, indicant també una història vital més lenta de l’esperada per la seva mida. D’acord amb la teoria de les històries de vida, això assenyala que la menor disponibilitat de recursos és la causa del nanisme en aquests hipparionins. Per contra, les formes petites orientals mostren una maduresa relativa avançada, el que suggereix que la disminució de mida va ser causada per una major mortalitat extrínseca (depredació). Diferències paleoambientals explicarien les pressions ecològiques contraposades: ambients més tancats a l'oest del Mediterrani proporcionaven més cobertura contra la depredació però menys recursos pels hipparionins, mentre a l'est els hàbitats més oberts eren arriscats però rics en recursos. <br /><br /> L'anàlisi del microdesgast dental indica un tipus d'alimentació mixta i oportunista en la majoria dels hipparionins, encara que algunes formes occidentals grans pasturaven. D’altra banda, els hipparionins occidentals nans tenien espectres tròfics més amplis i brostejaven, el que avala que habitessin ambients més boscosos i/o tinguessin recursos més limitats. En canvi, els hipparionins orientals petits no difereixen dels grans en les seves textures de microdesgast, suggerint dietes similars en un entorn ric en recursos que evitaria la necessitat del seu repartiment. Contràriament al que s'esperaria en ambients més oberts, els hipparionins orientals menjaven menys gramínies que els occidentals, cosa que es podria relacionar amb canvis de dieta durant sequeres i/o la presència de sorra alterant la textura del microdesgast. <br /><br /> En resum, aquesta tesi proporciona evidències que els processos de disminució de mida i els mecanismes infrajacents no són uniformes sinó que depenen del context ecològic. Els resultats presentats suposen un pas més per entendre les històries de vida i ecologies d'èquids extints. |
|---|