Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió
[cat] La present Tesi doctoral pretén aportar noves dades sobre les produccions de ceràmica valenciana d’època medieval i post-medieval. A partir del desenvolupament de l’especialització del treball que suposen les produccions preindustrials, s’ha procurat aprofundir en l’estudi de la societat valen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/178517 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/178517 http://hdl.handle.net/10803/671891 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueometria Ceràmica medieval País Valencià Archaeometry Medieval pottery Valencian Community |
| id |
ES_1b124e05a863e71fa7075fa21b0f9bd2 |
|---|---|
| oai_identifier_str |
oai:diposit.ub.edu:2445/178517 |
| network_acronym_str |
ES |
| network_name_str |
España |
| repository_id_str |
|
| dc.title.none.fl_str_mv |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| title |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| spellingShingle |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió Pinto Monte, Mireia Arqueometria Ceràmica medieval País Valencià Archaeometry Medieval pottery Valencian Community |
| title_short |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| title_full |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| title_fullStr |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| title_full_unstemmed |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| title_sort |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió |
| dc.creator.none.fl_str_mv |
Pinto Monte, Mireia |
| author |
Pinto Monte, Mireia |
| author_facet |
Pinto Monte, Mireia |
| author_role |
author |
| dc.contributor.none.fl_str_mv |
Buxeda i Garrigós, Jaume Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia |
| dc.subject.none.fl_str_mv |
Arqueometria Ceràmica medieval País Valencià Archaeometry Medieval pottery Valencian Community |
| topic |
Arqueometria Ceràmica medieval País Valencià Archaeometry Medieval pottery Valencian Community |
| description |
[cat] La present Tesi doctoral pretén aportar noves dades sobre les produccions de ceràmica valenciana d’època medieval i post-medieval. A partir del desenvolupament de l’especialització del treball que suposen les produccions preindustrials, s’ha procurat aprofundir en l’estudi de la societat valenciana. Per a tal tasca, s’han analitzat mitjançant les tècniques arqueomètriques les produccions ceràmiques majòliques com a indicadors del desenvolupament econòmic a partir de termes de comerç, intercanvi i difusió de les produccions. El cas de les majòliques és clau en el sentit que és molt més que un element de cultura material funcional, al portar implícits certs aspectes culturals relacionats amb la identitat i, també, l’estatus. A la vegada s’han valorat les innovacions tècniques a partir de la sistematització tipològica procurant veure els canvis experimentats al llarg dels segles en les formes més comunes, determinant les desaparicions de certes formes, el sorgiment de noves i valorant la continuïtat d’algunes d’elles. Amb la confluència de l’arqueologia i l’arqueometria s’ha volgut determinar les principals produccions a partir de l’estudi dels centres productors i la comercialització dels seus productes resultants a partir de l’estudi dels centres de consum. En tot moment s’ha tingut present que no només viatgen els productes. Al llarg de la història s’han produït intercanvis de coneixements entre les persones, els quals poden ser observats amb la mobilitat d’artesans tant a nivell peninsular com extra-peninsular. Tradicionalment s’ha parlat de València com a centre productor, però per poder verificar-ho es precisa la identificació de les produccions ceràmiques, valorant la seva evolució formal i tècnica i les distribucions d’aquests materials. Si ens guiem per les fonts escrites de l’època, es considera que entre els segles XV i XVIII, existien a l’àrea de València com a mínim 14 centres de producció, entre els quals es trobava la pròpia ciutat de València. Això no obstant, el coneixement arqueològic d’aquesta realitat és molt pobre amb evidències desiguals de pocs jaciments. Les excepcions són els centres de Paterna i Manises que semblen tenir activitats contínues des de temps medievals. Per establir les bases d’aquesta línia d’investigació plantegem l’aplicació de l’arqueometria sobre ceràmiques arqueològiques per obtenir informació que ens ha de servir com a indicador de la provinença i de la tècnica de producció que s’ha seguit per a la seva elaboració. Per obtenir tal informació, s’ha procedit a la caracterització química i mineralògica, amb una sèrie de tècniques analítiques que seran exposades més endavant. El fet d’analitzar aquests aspectes composicionals ens porta a la comprensió de la vessant natural de la ceràmica, les matèries que la formen, alhora que ens permet efectuar aproximacions a les tècniques productives i les voluntats dels ceramistes per garantir que les peces satisfessin unes funcionalitats determinades. |
| publishDate |
2021 |
| dc.date.none.fl_str_mv |
2021 |
| dc.type.none.fl_str_mv |
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| format |
doctoralThesis |
| status_str |
publishedVersion |
| dc.identifier.none.fl_str_mv |
https://hdl.handle.net/2445/178517 http://hdl.handle.net/10803/671891 |
| url |
https://hdl.handle.net/2445/178517 http://hdl.handle.net/10803/671891 |
| dc.language.none.fl_str_mv |
Catalán |
| language_invalid_str_mv |
Catalán |
| dc.rights.none.fl_str_mv |
cc by (c) Pinto Monte, Mireia, 2021 http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/ info:eu-repo/semantics/openAccess |
| rights_invalid_str_mv |
cc by (c) Pinto Monte, Mireia, 2021 http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/ |
| eu_rights_str_mv |
openAccess |
| dc.format.none.fl_str_mv |
application/pdf |
| dc.publisher.none.fl_str_mv |
Universitat de Barcelona |
| publisher.none.fl_str_mv |
Universitat de Barcelona |
| dc.source.none.fl_str_mv |
Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologia reponame:Dipòsit Digital de la UB instname:Universidad de Barcelona |
| instname_str |
Universidad de Barcelona |
| reponame_str |
Dipòsit Digital de la UB |
| collection |
Dipòsit Digital de la UB |
| repository.name.fl_str_mv |
|
| repository.mail.fl_str_mv |
|
| _version_ |
1869404144036478976 |
| spelling |
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusióPinto Monte, MireiaArqueometriaCeràmica medievalPaís ValenciàArchaeometryMedieval potteryValencian Community[cat] La present Tesi doctoral pretén aportar noves dades sobre les produccions de ceràmica valenciana d’època medieval i post-medieval. A partir del desenvolupament de l’especialització del treball que suposen les produccions preindustrials, s’ha procurat aprofundir en l’estudi de la societat valenciana. Per a tal tasca, s’han analitzat mitjançant les tècniques arqueomètriques les produccions ceràmiques majòliques com a indicadors del desenvolupament econòmic a partir de termes de comerç, intercanvi i difusió de les produccions. El cas de les majòliques és clau en el sentit que és molt més que un element de cultura material funcional, al portar implícits certs aspectes culturals relacionats amb la identitat i, també, l’estatus. A la vegada s’han valorat les innovacions tècniques a partir de la sistematització tipològica procurant veure els canvis experimentats al llarg dels segles en les formes més comunes, determinant les desaparicions de certes formes, el sorgiment de noves i valorant la continuïtat d’algunes d’elles. Amb la confluència de l’arqueologia i l’arqueometria s’ha volgut determinar les principals produccions a partir de l’estudi dels centres productors i la comercialització dels seus productes resultants a partir de l’estudi dels centres de consum. En tot moment s’ha tingut present que no només viatgen els productes. Al llarg de la història s’han produït intercanvis de coneixements entre les persones, els quals poden ser observats amb la mobilitat d’artesans tant a nivell peninsular com extra-peninsular. Tradicionalment s’ha parlat de València com a centre productor, però per poder verificar-ho es precisa la identificació de les produccions ceràmiques, valorant la seva evolució formal i tècnica i les distribucions d’aquests materials. Si ens guiem per les fonts escrites de l’època, es considera que entre els segles XV i XVIII, existien a l’àrea de València com a mínim 14 centres de producció, entre els quals es trobava la pròpia ciutat de València. Això no obstant, el coneixement arqueològic d’aquesta realitat és molt pobre amb evidències desiguals de pocs jaciments. Les excepcions són els centres de Paterna i Manises que semblen tenir activitats contínues des de temps medievals. Per establir les bases d’aquesta línia d’investigació plantegem l’aplicació de l’arqueometria sobre ceràmiques arqueològiques per obtenir informació que ens ha de servir com a indicador de la provinença i de la tècnica de producció que s’ha seguit per a la seva elaboració. Per obtenir tal informació, s’ha procedit a la caracterització química i mineralògica, amb una sèrie de tècniques analítiques que seran exposades més endavant. El fet d’analitzar aquests aspectes composicionals ens porta a la comprensió de la vessant natural de la ceràmica, les matèries que la formen, alhora que ens permet efectuar aproximacions a les tècniques productives i les voluntats dels ceramistes per garantir que les peces satisfessin unes funcionalitats determinades.[eng] This investigation aims at rethinking the medieval and post-medieval Valencian majolica through archaeology and archaeometry. The main objectives are to develop a new systematised typology and to define the products of the Valencian workshops and their diffusion. The first part of the project consists of the archaeometric characterisation of the production centres. For this reason, samples from Potries, València and Manises, recovered from well-known archaeological contexts with clear stratigraphic sequences, have been sampled, and some of them have been analysed. According to the archives, between the 15th and the 18th centuries, at least fourteen pottery production centres were located in the area of València, including València itself. However, the archaeological record is scarce and fragmented except for Paterna and Manises, where potters produced majolica from a period that lasted from the 13th to the 18th centuries. This research aims, ultimately, to contribute to improving knowledge about Valencian workshops, including those previously studied, such as Manises. The second part of the project is based on some Catalan consumption centres to determine the distribution of the Valencian products in this area, mainly Barcelona and Santa Creu de Rodes. All the individuals have been chemically characterised through x-ray fluorescence analysis (XRF) and mineralogically through x-ray diffraction analysis (XRD). The new data obtained in this study have been compared with the ARQUB database, which includes all the majolicas, or tin-glazed pottery, and other modern pottery from the Iberian Peninsula studied to present by the members of the team. The archaeometric results have been integrated with the archaeological information about the sites, decoration and morphometric characteristics of these ceramics, and the written sources. The results obtained demonstrate the existence of great complexity of the ceramic production at València and shows the necessity of archaeometric studies to identify the imitations. Finally, it is confirmed that Valencian products were involved in a significant expansion through the Mediterranean Sea.Universitat de BarcelonaBuxeda i Garrigós, JaumeUniversitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia2021info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/178517http://hdl.handle.net/10803/671891Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologiareponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCataláncc by (c) Pinto Monte, Mireia, 2021http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/1785172026-05-27T06:46:51Z |
| score |
15.300719 |