The Geological Context of Middle Pleistocene Crater Lake Deposits and Fossil Birds at Ulupau Head, Oahu, Hawaiian Islands
Els dipòsits pleistocènics Llacunars del cràter Ulupau, a Oahu, contenen les restes fòssils més antigues d' ocells conegudes a les Illes Hawaïi. Aquests fòssils són importants per documentar les taxes evolutives a una varietat de línies d'ocells terrestres i aquàtics de les illes. Lanàlísí...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2005vol012p113 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p113.dir/MonografiesSHNB_2005vol012p113.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2005vol012p113 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleobotany Pleistocene Hawaiian Islands Birds, Fossil Natural History |
| Sumario: | Els dipòsits pleistocènics Llacunars del cràter Ulupau, a Oahu, contenen les restes fòssils més antigues d' ocells conegudes a les Illes Hawaïi. Aquests fòssils són importants per documentar les taxes evolutives a una varietat de línies d'ocells terrestres i aquàtics de les illes. Lanàlísí estratigràfic detallat revela diferents cicles deposicionals que comporten dipòsits llacunars interestratificats, colluvium i paleosòls. La conca volcànica va ser oberta per l'erosió marina prèvia al pic del darrer interglacial (estadi isotòpic marí, o 'MIS' Se), fa 125 ka, restringint l'edat dels sediments del Llac al Pleistocè Mitjà. Els tres cicles de deposició (Unitats III, IV i V) semblen estar estretament lligats a pujades interglacials amb una ciclicitat de 100 ka. Donada la complexitat de la successió dels sediments del cràter i el temps requerit per a la seva formació, és probable que la conca deillac s'omplís al Llarg de diferents interglacials, assolint una extensió màxima de més de 50 ha durant l'estadi MIS 11, fa W1S 400 ka. Aquesta és també la màxima edat probable de les capes fossilíferes més riques de la Unitat III, però no es pot excloure que siguin del MIS 9 (fa 300 ka). Els requeriments d'hàbitat probables de diferents elements de l'avifauna donen llum sobre la paleoecologia de la localitat durant el Pleistocè Mitjà. |
|---|